DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VIRAR v. tr. o intr.
|| 1. Girar, voltar; cast. volver. Raysons fay los cercles virar, Llull Rim. 389. Vira: per cell qui gira, March Rims 81. No us deman àls mas que'm viràsets l'uyll, Masdovelles 2. Especialment: a) Girar una nau o altra embarcació cap a un costat; cast. virar. Virar per davant: girar el vaixell orsant, és a dir, presentant la proa al vent fins que cau de l'altra volta, en la qual evolució tomba 12 quartes; és la manera més senzilla de virar i la que fa perdre menys camí, però no sempre es pot fer. Virar per rodó: fer la maniobra de girar derribant, en la qual evolució el vaixell descriu un angle de 20 quartes; d'aquesta manera es perd més camí que virant per davant, però també resulta més segura la maniobra.—b) Girar-se per tornar arrera; fig., retreure's de l'acció que hom feia o anava a fer. No res, vaig dir jo virant: que no sia aquesta sa darrera, Roq. 32. Virar en rodó: fer mitja volta, prendre una direcció diametralment oposada a la que es portava abans. Ell s'hi resistia, virava en rodó, s'entornava fent tintinas cap al passeig, Oller Fig. pais. 130.
|| 2. intr. Canviar, sobretot passar un color a un altre per l'acció d'algun agent.
    Fon.: biɾá (Barc.); biɾáɾ (Val.); viɾá (Palma).
    Etim.: de celta *wirare, ‘tòrcer’, segons J. Hubschmid (ELH, i, 144).

2. VIRAR v. tr.
Posar vires a les sabates; cast. echar viras.