DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIROSTA f.
|| 1. Brossa, conjunt de fulles despreses; fullaraca i tronquets prims (Garrotxa); cast. ramojo, hojarasca. Els tronquets i les pelies, la virosta i la sorra, eren nets... per l'aigua dels núvols, Bertrana Herois 77. a) fig. Conjunt de coses inútils. Entre tanta virosta com hi ha en aquesta fatiganta narració, Girbal Pere Llarch 340.
|| 2. Teca, conjunt de coses de menjar (Lluçanès, Vallès, Penedès); cast. condumio. Lo primer és consultar-lo an ell, que s'encarrega de la birosta, «Tros de Paper», no 25 (ap. Aguiló Dicc.). Haver-hi poca virosta: haver-hi poc recapte, poca cosa comestible o útil (Vallès, Penedès).
|| 3. Bestiola repugnant, com llagost, llangardaix, escorpí, etc. (Empordà); cast. sabandija. ¿Qui anava a sebre quina mena de virosta li venia as damunt?, Ruyra Parada 27.
|| 4. Dona alta i prima, malforjada (Tarr.).
Virosta: llin. existent a Cistella, Joanetes, La Pinya, Ripoll, St. Joan les A., Susqueda, etc.
    Fon.: biɾɔ́stə (or.).
    Intens.: virosteta, virostota.
    Etim.: incerta. Segons G. de Diego Dicc. 2951, del llatí frusta, ‘fragments’, però és un origen dubtós, i en tot cas cal suposar la influència de brosta per a explicar la o tònica oberta; el radical també queda poc explicat amb l'etimologia frusta.