Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  virtuós
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIRTUÓS (i ant. vertuós), -OSA adj.: cast. virtuoso.
|| 1. Poderós, que té força per a obrar. Vos ha plagut ordonar que lo bé sia vertuós sobre mal, Llull Cont. 49, 23. Axí com sou valentíssim e virtuós en lo camp, és mester que u siau en lo lit, Tirant, c. 210. Mallol novell | volent plantar | e conrear | pus fructuós | e virtuós, Spill 13440.
|| 2. Que posseeix i practica la virtut. Si era ver ço per què no pots esser tan virtuós, Llull Gentil 275. Per molt virtuoses que sien y onestes, Proc. Olives 1280. Al monestir... vol portar, virtuosa, alguna pedra, Canigó x.
|| 3. Conforme a la virtut. De virtuosa amor naix vertuós amar, Llull Am. 108. Era camí de pujar al cel als hòmens e a les dones de virtuosa vida, Metge Somni i. Los perfets no tenen necessitat de fer obres virtuosas, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 968).
|| 4. m. i f. Persona que excel·leix en la tècnica del seu art, principalment en el de tocar un instrument musical.
    Fon.:
biɾtuós (pir-or., or., occ., Val.); viɾtuós (Cast., Al., bal.).
    Intens.:
virtuoset, -eta; virtuosíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí virtuōsum, mat. sign.