DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIRTUT (i ant. vertut). f.: cast. virtud.
|| 1. Força, potència, capacitat per a produir un efecte determinat. Del ceg que nostre Seinor alumenà per la sua uirtud, Hom. Org. 4. Per la virtut de Déu són creades totes coses, Llull Blanq. c. 1. Si és nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut qui't pusca ajudar, Llull Gentil 7. Diu al firmament e al sol e a la luna e a totes les esteles e a totes les vertuts creades en lo cel, Llull Cont. 316, 5. Se destroueix la virtut visiva, Metge Somni i. Destituit tro al matí seguent de la virtut dels propis membres, Metge Somni iv. Mas és axí com la poqua triaga, | que molt verí sa virtut li apagua, Ausiàs March xcii. Lo ventre... extenuat o magre és senyal de poca sanch e de dèbil virtut, Albert G., Ques. 31. No coneix sa medicina bàlsam de més virtut, Aguiló Poes. 231. Especialment: a) Calor vital, força per a escalfar. «El sol avui no té virtut»: es diu quan el sol és dèbil. Dalt de la costa els abrigà el sol, encara sense virtut, Pous Nosa 127. ¿Qui és aquest que per la trista via | nos va menant, com ombres sens virtut?, Maragall Enllà 51.—b) Propietat, qualitat (encara que sigui defecte). E diré la molta virtut d'elles [de les donzelles]: la primera, que són molt voluntàries; la segona, que són molt parleres e andaregues; la tercera, que no són fermes en amor ne en seny, Tirant, c. 206.—c) En virtut o Per virtut de tal o tal cosa: per la força, com a efecte d'aquella cosa. Per virtut de la dita convinença, Pere IV, Cròn. 119. En virtut de santa obediència, doc. a. 1377 (Miret Templers 432). Per virtut d'aquells capítols, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 151). En vertut de Belzabuch, Evang. Palau.
|| 2. pl. El cinquè dels cors angèlics que es considera que existeixen en el cel. Lo 3 cel és lo cel imperial, e ha-y nou órdens d'àngels. Veus com: àngels, archàngels, principats, potestats, virtuts, Sermons SVF, i, 34.
|| 3. Pràctica habitual del bé; disposició de l'ànima per a les accions conformes a la llei moral; capacitat de l'ànima per a defugir tal o tal transgressió de la llei de Déu. Fe és vertut per la qual hom ha creença en Déu e en la glòria de paradís, Llull Gentil 172. Com la dita ystòria sia fundada en virtuts de paciència, obediència e amor coniugal, Valter Gris. 2 vo. So vengut a la fi de mos derrers dies si la tua virtut no'm perdona, Tirant, c. 319. Cadascú acompanyat dels seus vicis i virtuts, Ruyra Parada 78. Virtut cardinal: la que és principi d'altres que hi estan contingudes; les virtuts cardinals són prudència, justícia, fortalesa i temprança. Virtut teologal: cadascuna de les tres virtuts referides directament a Déu, que són fe, esperança i caritat.
|| 4. ant. Prodigi, miracle. No oizí anc que eretges feesen uertuds, ... e responeren..., que ia uertuds de frare ponz no'ls pogensen prod tenir, que no i auien lur fe, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23).
    Fon.: biɾtút (pir-or., or., occ., Val.); viɾtút (Valls, Cast., Al., bal.); viltút (Alguer).
    Etim.: pres del llatí virtūte, mat. sign.