DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VISATGE m.
|| 1. ant. Vista (sentit). La vista de sos ulls corporals no's pot estendre tro als térmens dels corses, ans cové que'l visatge dels hòmens sia termenat dins los estrems dels corses avents granea, Llull Cont. 124, 2.
|| 2. Cara, aspecte del rostre d'una persona; cast. cara, rostro. En son visatge fo semblant que fos hom deuot e de penitència, Llull Felix, pt. viii, c. 13. Esguardava lo bell visatge de son fill, Llull Blanq. 8. Encara que aguessan lur visatge semblant de sarrayns, Corbatxo 66. Ab alegra visatge e ab veu pus que la nostra assats suau, Fiameta 30. Reparau es visatge de totes ses persones, Roq. 23. Les robes són d'altres sigles, | los visatges d'altre món, Llorente Versos 74. Amb el visatge traspostat de la vetlla, López-Picó Lleures 166.
|| 3. Gest grotesc, ridícul; ganyota; cast. visaje. El me veu que fa visatges, Aguiló Poes. 14. Bellugà un visatge d'entremaliadura, Galmés Flor 75.
    Fon.: bizáʤə (or.); bizáʤe (occ.); bisáʧe (Val.); vizáʤə (bal.).
    Etim.: derivat del llatí vīsum, ‘vista’.