Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. visc
veure  2. visc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VISC o VESC m.
|| 1. imatge  Planta lorantàcia de l'espècie Viscum album, de tronc rodó, fulles oblongues coriàcies, flors en petits capítols sèssils a l'extrem de les branques o a l'axil·la de les fulles, i fruit sèssil, globulós, blanc, de la grossària d'un pèsol, de mesocarpi mucilaginós; cast. visco, muérdago.
|| 2. Matèria apegalosa que s'extreu de la dita planta i que s'usa per a untar vimens, joncs, etc., i caçar-hi els ocells que s'hi enganxen; per ext., qualsevol altra substància glutinosa que serveix per al mateix fi; cast. liga, visco. En les palles del visch est caygut, Corbatxo 76. Puys que no's trob en mi lo visch | on Amor cau, Ausiàs March cxxvii. Serà desliurada del vesc de concupiscència, Oliver Exc. 75. Ab les mans untades ab algun visch, Cauliach Coll., v, 1a, 6. Lo vesc: hoc viscum, Pou Thes. Puer. 46. En un grèvol, que és lo arbre de què se fa lo vesch, Agustí Secr. 41. Com un aucell quan ha posat les ungles sus del besch [sic] de l'aucellayre, Caseponce Contes Vallesp. 147.
    Fon.:
bísk (Gandesa, Calasseit, Tortosa, Maestrat, Val., Gandia); vísk (Valls, Bal., Alg.); bέsk (Pallars, Gir., Empordà, Garrotxa, Cardona, Solsona, Plana de Vic, Barc., Sta. Col. de Q.); bésk (Falset); vέsk (Valls).
    Etim.:
del llatí viscum, mat. sign.

2. VISC, VISCA adj.
Que mira a la torta (val., eiv.); cast. bizco, bisojo. Algun fan tort | visch e guercher, Spill 9195. Aquell home del tarrat | e hun poch visch, Coll. Dames 887. (V. bisc).
    Etim.:
del cast. bizco.