DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVISIBLE adj.
|| 1. Que pot esser vist; perceptible per la vista (i fig., per l'enteniment); cast. visible. Miracles qui són demostracions visibles corporalment, Llull Felix, pt. i, c. 12. La vista corporal ho presenta en les coses visibles, Llull Gentil 18. Haien a portar una roda de drap vermell a la part davant en loch ben visibie, doc. a. 1445 (Hom. Millàs, i, 90). Vengué un homonet... de celles poc visibles, Rosselló Many. 60.
|| 2. (Persona) important, que apareix sovint en públic; cast. visible. Les persones més visibles des poble, Alcover Cont. 156.
|| 3. (dialectalment) Bonic, afavorit físicament (Caldes de Mo.). «No és una noia gaire visible».
Fon.: bizíbblə (Barc.); bisíβle (Val.); vizíbblə (Palma).
Var. form.: ant.: vesible (Llull Am. e Am., met. 13; Declot Cròn., c. 168); visíbil (Llull Arbre Sc. i, 120); veïble (Llull Blanq. 54).
Etim.: pres del llatí visĭbĭle, mat. sign. 1. La forma arcaica visíbil és un llatinisme encara més directe que visible; la forma arcaica veïble és el resultat popular del mot llatí.