DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VISITAR v. tr.: cast. visitar.
|| 1. Anar a veure algú a casa seva o allà on resideix, per amistat, per cortesia, per parlar d'algun afer, etc. Mon pare visità aquell sanct hom, Llull Felix, pt. viii, c. 14. La qual algunes vegades la entrava visitar, Metge Somni iv. Degen anar visitar lo malalt, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli, 275). Si no la venia visitar, que ella iria veure a ell, Eximplis, i, 37. Especialment: a) Anar un metge a veure un malalt per curar-lo; per ext., Mirar el metge un malalt que ha anat a casa del metge perquè el mirés.—b) (teol.). Actuar Déu damunt una criatura, sia per afavorir-la, sia per castigar-la. Jo son peccador que no fuy digne de veure la tua faç; mas tu, Senyor, me visitest, no per mos mèrits, mas per la tua gran pietat, Genebreda Cons. 275.
|| 2. Anar a veure un lloc o una cosa per informar-se del seu estat, inspeccionar-la, conèixer-la. No cessava de visitar totes les sues obres, Muntaner Cròn., c. 48. Per visitar lo dit regne de Aragó, Pere IV, Cròn. 338. La primera casa que visití fon la vostra, Villena Vita Chr., c. 191. Hi ha... Escalarre, digne de visitar-se per son altar major, Verdaguer Exc. 29. Vàrem visitar el grandiós castell, Massó Croq. 124. Especialment: a) Anar a un temple o santuari per devoció. Vench-li devoció de passar lla ultra mar per visitar los santuaris, Sermons SVF, i, 120. Bons y sants són los sermons | y visitar los sacraris, Cons. casada 87. Visitar els altars: anar davant diversos altars per practicar-hi determinades devocions. Visitar el Santíssim: anar davant el sagrari a resar-hi l'estació o altres oracions. Visitar cases santes o monuments: anar davant el monument del Dijous Sant a pregar-hi segons determinades fórmules.
|| 3. ant. Mirar atentament, examinar. Dites Ordonacions... les quals per nós visitades e reguardades, paren esser inraonables, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 205). Guaytas carlistas... nos donavan lo bon dia després de visitats nostres papers, Bosch Rec. 307.
    Var. form. (ant. i dial.): vesitar (Llull Blanq. 1; Muntaner Cròn., c. 17).
    Fon.: bizitá (pir-or., or.); bəzitá (or.); bizitá, bezitá (occ.); bisitáɾ (Val.); vizitáɾ (Cast., Al.); vizitá, vəzitá (bal.).
    Etim.: pres del llatí vīsĭtāre, mat. sign.