Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. viu
veure  2. viu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VIU
I. adj. (f. VIVA): cast. vivo.
|| 1. Que té vida; no mort. Cabra, cabrit, aynel viu, paga ma, Leuda Coll. 1249. Qui son senyor lexarà viu en batalya, Usatges 72. Nuyla cosa qui haja vida no romandrà viua sinó Déus tan solament, Llull Gentil 252. Si Nós escapam vius de la batalla, Muntaner Cròn., c. 76. Los defuncts aprofiten sovent los sufragis dels vius, Metge Somni ii, Com son marit era viu, ne tenia molt, Tirant, c. 11. Les velles carns mortes fa jóuens hi viues, Proc. Olives 172. Lo bracejar dels vius i el cabuçar dels morts, Canigó i. Donació entre vius: la que produeix efecte durant la vida del donador. La donació que n'havia feta entre vius a la infanta, Muntaner Cròn., c. 267. Mig viu: (ant.) sense sentits, desmaiat. Lo cor li fugí e caygué mig viua en terra, Curial, i, 15. Llengua viva: llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta, com el llatí clàssic o el sànscrit). Carn viva: la carn que en una ulceració o altre trastorn conserva les propietats vitals; la carn pròpiament dita (per oposició a pell, carnot, etc.). Que les sobrefluytats no cagen sobre la carn viua, Cauliach Coll., iv, 2a, 7. M'he pastat sa llaga viva, Ruyra Pinya, ii, 95. Sang viva: la sang que raja d'una ferida. Vinguen altres convulsions..., i treure tot el que havia menjat, i àdhuc glopades de sang viva, Ruyra Flames 95. Llàgrimes vives: les llàgrimes que van vessant-se. Tostemps viues làgremes sos ulls destillant, Passi cobles 99. Lançant dels seus ulls viues làgrimes, Tirant, c. 3.
|| 2. Que està en activitat, en moviment; que manifesta vitalitat o potència per a obrar. Aigua viva: l'aigua que raja (per oposició a aigua morta o embassada). Font viva: font que raja, no eixuta. Les aygues corrents e les fons viues e los prats... són de les postats, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 294). Lo Déu de glòria qui és caritat e font viua de vida, Llull Felix, pt. i, c. 5. Pus viva és aygua en plor que en ondes de mar, Llull Am. e Am., met. 38. Fontana remeiera d'aigües vives, Canigó xii. Mes l'amor, en sa font viva, ¿ont el podrem assolir?, Maragall Enllà 40. Foc viu o Flames vives: foc de flamarada. Per merèixer-vos a Vòs | passaré per flames vives, Verdaguer Idilis. Brases vives: carbons encesos. Cendra viva: cendra on hi ha caliu. Met-les entre dues sendres vives, Robert Coch 13. Ages foc clar menys de fum, ço és, de brases viues ho de carbó, Flos medic. 229 vo. Calç viva: la calç encara no amarada. Molts perfums e aygues, cals viva... e altres innumerables materials Metge Somni iii. Guerra viva: guerra en activitat, sense treva. Salvo si's trobaran en guerra viva, doc. a. 1692 (BSAL, iii, 175). Roca viva o Pedra viva: roca o pedra de gran duresa. En el llindar de pedra víva, Rosselló Many. 23. Una mena d'altar de roca viva, Ruyra Flames 187. Força viva d'un cos en moviment: el producte de la seva massa pel quadrat de la seva velocitat. Forces vives: conjunt de persones revestides d'autoritat o de representació social.
|| 3. Intens, de molta força. Per viues rahons conexen que Déus no és peyra ni hom, Llull Gentil 70. Car veig lo anar asit y tan viu, Proc. Olives 283. Ses teues vives mirades me dexen estormeyat, Roq. 8. Amb sa matinada de color de cendra i es fred tan viu, Ruyra Parada 13. Ella els esperava amb una viva il·lusió, Ruyra Flames 167. Color viu: color de molta intensitat. La color de la sua cara era tota viva e frescha, Genebreda Cons. 17. La quinta essència dels blaus més vius del cel, Ruyra Parada 65. So viu: so que se sent bé. Es so viu d'una campana, Aguiló Poes. 71.
|| 4. Prompte per a concebre o comprendre les coses; despert d'esperit, sobretot de facultats cognoscitives. Y en lo trobar, tan vius juristes no's trobaran, Viudes Donz. 691. Aquestes mules negres són molt agudes e vives, Dieç Menesc. i, 4 vo. No us deixeu enlluernar per quatre xavos, i per quatre vius que volten pels nostres pobles, Lluís Rec. 30. Viu de geni: prompte per a reaccionar davant l'hostilitat o l'oposició. Es més viva de geni que un llamp serè, Ruyra Flames 143. Viu de potències: molt intel·ligent, molt prompte de comprensió, d'enteniment. Anar viu: anar alerta, amb compte, vetllant bé.
II. m.: cast. vivo.
|| 1. Carn viva. En aprés feneu lo mig de la scare segons lonch, apregonant fins al viu, Cauliach Coll., ii, c. 4. Trau l'os afolat de poch en poch d'entrò que plech hom al viu, Alcoatí 46 vo. a) fig. La part més sensible; la part més substancial o interessant d'una qüestió, d'una discussió, etc. S'embrancava en formes clàssiques i en paraules castisses i mai no tocava el viu de les coses, Puig Servitud 113.
|| 2. La part interna de l'arbre, de sota l'escorça; cast. albura.
|| 3. Voreta o regruix que es fa a la vorera d'una cosa, sobretot d'una tela o pell, i que forma una mena de cordonet. Barres de satí carmesí ab uns vius de satí groch, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 427).
    Loc.
—a) De viu en viu: en vida, abans que sigui mort. «Als heretges els cremaven de viu en viu». És tan mala ànima que soterra els gats de viu en viu, Ruyra Parada 50.—b) Menjar-se algú de viu en viu: consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni, etc.—c) Esser més mort que viu: estar a punt de morir, tenir escassa vitalitat.—d) Haver-hi tanta diferència com d'un mort a un viu: haver-hi una gran diferència.—e) Al viu: amb gran vivesa o força d'expressió. «M'han pintat ben al viu els perills d'aquest viatge».—f) Més viu que una centella, o que la tinya, o que una serp, o que la fam, o que una mostela, o que una vespa: es diu d'una persona o animal molt entenent, de gran capaçitat de comprensió.—g) Fer el cap viu o l'ull viu: anar alerta, vetllar bé, mirar i pensar bé les coses.—h) Tocar algú en el viu: ferir-lo en allò que té de més sensible.
    Fon.:
bíw (pir-or., or., occ., Val.); víw (Valls, Cast., Al., bal., alg.).
    Intens.
superl.: vivíssim, -issima.
    Etim.:
del llatí vīvu, mat. sign. I.

2. VIU
|| 1. topon. Viu de Llevata: poble situat en el Ribagorça, prop del riu Noguera Ribagorçana.
|| 2. Llin. existent a Barcelona.