DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VIURE v. intr. i subst. m.
I. v. intr.: cast. vivir.
|| 1. Tenir vida; esser viu. Vós mortificàs vostre cors per tal que nós vivíssem, Llull Cont. 62. La planta qui ha apetit a la pluja per ço que viva e cresca, Llull Arbre Sc. i, 14. La reyna... muller nostra qui lavors vivia, Pere IV, Cròn. 390. Com la ànima racional donchs sente, sàpie e visque, segueix-se que és semblant a Déu, Metge Somni i.
|| 2. Durar en vida. Dementre que viuits en aquest món, Llull Felix, pt. v, c. 2. Aquels qui en aquest feyt pendran mort, hauran paradís... e aquels qui uiuran hauran honor e preu, Jaume I, Cròn. 62. Mentre viua lo dit senyor frare Jacme, doc. a. 1309 (RLR, viii, 63). Viuen i viuran sempre més en el meu record, Ruyra Flames 21.
|| 3. Passar la vida de tal o tal manera. Havia tostemps viscut en feyt d'armes, Muntaner Cròn., c. 71. Mentres los romans visqueren pobrement, observaren... castedat, Metge Somni iii. Ja que vivim dins guerres y avalots, Ignor. 20. No és possible viure més a pler, Alcover Cont. 36. a) refl. Ne pren a mi, que no sé com me visca | perque d'Amor me veig tancada porta, Ausiàs March lxxvi.
|| 4. Residir, habitar (en un lloc, amb algú, etc.). Dementre que'l fillastre e la fillastra visqueren en aquell alberch, Llull Felix, pt. viii, c. 8. Jo abans no et convidava perque vivies a fora, Ignor. 71. Jo le hi dich tan clar! Vivim plegats, Roq. 22.
|| 5. Mantenir la pròpia vida, subsistir; alimentar-se; guanyar-se la subsistència. Lo qual leó donà licència a totes les bèsties qui mengen e viuen de carn, que menjassen e visquessen de les bèsties qui mengen erba, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Molts jueus se convertirien si avien de què visquessen, Llull Cont. 346, 18. Si aquell o aquells... eren ciutadà o ciutadans qui visquessen de lur renda o cuylleta, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 427). Filla d'un militar difunt, vivia d'una pensió d'orfanesa, Ruyra Flames 168. Amb prou feines arribava a viure, Ruyra Parada 4. a) refl. Pobres frarets! de cames rotges y picaterres se viuen, Roq. 21.
|| 6. usat com a tr. a) Amb el mot vida com a complement directe. Tot una vida alta y vibrant l'haveu viscuda ab un instant, Ruiz Poes. 53.—b) Amb complement directe indicador d'una certa unitat de temps. Alegria de viure dies millors, Obrador Arq. lit. 11.—c) Amb complement directe indicador d'un estat o manera d'existir. Don Tomàs... fou poeta, va viure la poesia, però no la començà a escriure fins a prop de trenta anys, A. M.a Alcover (pròl. a Forteza Gram., p. vii).
II. m.
|| 1. Vida, existència; cast. vivir. Tenen molt bon orde en lur viure, doc. a. 1537 (BSAL, x, 47). No vulles que haja de posar fi al meu viure, Isop Faules 18. Tenir un bon viure: tenir una existència còmoda, de bona posició econòmica o sanitària o moral. a) S'usa vulgarment en plural. «Es meu homo me dóna aquests viures» (Mall.). «Madona, ¿com vos campau? | ¿Com vos van es vostros viures? | Jo pagaria cent lliures | d'estar així com vós estau» (cançó pop., ap. Ferrer Canç. 103).
|| 2. pl. Queviures, vitualles (Mall.); cast. víveres. Mesos los viures e ja recullides les robes, Pere IV, Cròn. 391. La trobaren abundosa de viures e de totes coses, Tirant, c. 5. Trecentes lliures despès en viures, Spill 2284. Los víurers van cars, Lacavalleria Gazoph.
    Loc.—a) No viure: no tenir repòs, tenir molts neguits, preocupacions, etc.—b) Això no és viure: es diu d'un estat o situació d'angúnia, d'excés de treballs, de preocupacions, etc.—c) Saber viure: saber-se enginyar per a subsistir còmodament, per a triumfar, per a fer-se ric, etc.—d) Ensenyar de viure: ensenyar la manera de tenir vida còmoda, de no tenir fracassos, de no deixar-se enganyar o supeditar, etc.—e) No deixar viure: molestar molt, impedir de viure tranquils.—f) Viure com Josep i Maria: viure plàcidament en el matrimoni.—g) Viure d'aire, com els camaleons: no tenir mitjans suficients per a viure així com cal.
    Refr.—a) «Qui vol viure molt, ha de sopar poc».—b) «Qui bé viu, bé mor».—c) «Compàs, i viuràs»: significa que per a viure molt cal tenir regit i evitar tots els excessos.—d) «Per viure no ens hem de matar»; «No hem de morir per viure»: vol dir que l'excés de treball per guanyar-se la vida resulta en perjudici del mateix viure.—e) «Vivim, i veurem coses»; «Visquem i coses veurem»; «Qui viurà, veurà»; «Qui viu, moltes coses veu»; «Qui molt viu, molt veu»; «Visquem i vegem, que morirem vells»: proverbis que signifiquen que cada dia que vivim veiem coses noves i estranyes.—f) «Qui vol viure, de tot s'ha de riure»: indica que cal tenir despreocupació o serenitat davant les dificultats de la vida.—g) «Viu més el qui piula que el qui xiula»: vol dir que les persones dèbils o malaltisses sovint viuen llargament perquè es tenen gran esment, mentre que les persones sanes estan exposades a morir per una malaltia qualsevol.—h) «Qui viu, plora i riu»: significa que la vida és plena d'alternatives de goig i de dolor.—i) «Visca la gallina, amb sa pepida»: vol dir que la cosa realment important és viure, encara que sigui amb dolors o dificultats.—j) «Més costa mal viure que ben viure»: significa que l'ordre i la reglamentació, encara que portin alguna molèstia, en definitiva resulten més còmodes que l'excés i el desordre.
    Fon.: bíwɾə (pir-or., or.); bíwɾe (occ., Val.); víwɾe (Cast., Al.); víwɾə (Valls, bal.); víwɾa (Alg.); bíwɾi (Isavarri, Sta. Col. de Q.).
    Conjug.: la flexió antiga i la dialectal d'aquest verb estan exposades en els paradigmes adjunts (pàgs. 849-853).
  La flexió normal admesa en la llengua literària moderna és aquesta: Infinitiu: viure;—Gerundi: vivint;—Participi passat: viscut;—Present d'indicatiu: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen;—Pretèrit imperfet: vivia, vivies, vivia, viviem, vivieu, vivien;—Perfet simple: visqui, visqueres, visqué, visquérem, visquéreu, visqueren:—Futur: viuré, viuràs, viurà, viurem, viureu, viuran;—Condicional: viuria, viuries, viuria, viuríem, viuríeu, viurien;—Present de subjuntiu: visca o visqui, visques o visquis, visca o visqui, visquem, visqueu, visquen o visquin;—Optatiu: visqués, visquesses o visquessis, visqués, visquéssem o visquéssim, visquésseu o visquéssiu, visquessen o visquessin; visquera, visqueres, visquera, visquérem, visquéreu, visqueren;—Imperatiu: viu, visquem, viviu.
    Etim.: del llatí vīvĕre, mat. sign.

2. VIURE o BIURE
|| 1. topon. a) Poble situat a l'Alt Empordà.—b) Llogaret del terme de Les Piles (Conca de Barberà).—c) Sant Martí de Viure: parròquia rural del terme municipal de La Quar (Berguedà).—d) Serra de Viure: una serra del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà).
|| 2. Llin. existent a Arbúcies, Riumors, Ventalló, Barc., Onil, Xixona, etc.
    Etim.: incerta. En els textos medievals predomina la grafia amb b-: Biure (doc. a. 1315, ap. Col. Bof. xxxix, 42); Biura (doc. a. 1359, ap. Col. Bof. xii, 50). En un document de l'any 957 apareix el topònim empordanès llatinitzat en la forma Bene-viver (Abadal CC, ii, 169, 173), la qual, si no és una reconstrucció dels escribes, ens donaria com a origen de Biure o Viure el llatí bĕne vīvĕre, ‘ben viure, bona vida’.