DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIVENT
|| 1. ant., part. pres. amb valor de gerundi del verb viure; cast. viviendo. Hom viu en est món per ço que viuent membre e entena e am Déu, Llull Felix, pt. viii, c. 4. Són punides les ànimes, cascunes segons los crims que vivent havien comesos, Metge Somni iii.
|| 2. adj. Que viu; que està en vida; cast. viviente. En les coses viuents e en totes les altres coses del món, Llull Gentil 18. Per exemple dels cauallers viuents e sdeuenidors, Tirant, c. 260. Los cirerers s'hi gronxen, de flors viventes toies, Atlàntida ii. Va ser la viuda d'un marit vivent, Alcover Poem. Bíbl. 69. La tafona... sembla un monstre vivent, Rosselló Many. 25. Ànima vivent: ningú, ni una persona. No havia trobat ànima vivent en tot lo camí, Massó Croq. 155.
|| 3. m. Ésser que viu, i especialment persona viva; cast. viviente. En terra amable... hon los vivents terra tinents porcions han, Spill 12501. a) fig. Persona en gràcia de Déu. Porció e glòria mia en la terra dels viuents, Villena Vita Chr., c. 192.
|| 4. m. Temps que dura la vida d'algú; cast. vida. Ja del vivent del seu pare, Pous Empord. 103.
    Fon.: biβén (or., occ.); biβént (Val.); vivént (Cast., Al., bal., alg.).
    Etim.: del llatí vīvĕnte, ‘que viu’.