DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIVIDOR, -ORA adj. i subst.: cast. vividor.
|| 1. Que viu o pot viure llarg temps. L'ome no pot ser al món vividor, Ausiàs March lxiii. Ha mort la vividora flamarada, Sagarra Comte 175.
|| 2. Que viu o sap viure a costes d'altri. Perque mils sien | acaptadors | e vividors | sobre'l país, Spill 9256. Als agitadors y vividors de sempre, Oller Fig. pais. 216.
|| 3. On es pot viure; on hi ha bones condicions per a viure-hi bé. Encara que Begur, a l'hivern, no ha estat mai gaire vividor, Pla CV 74.
    Fon.: biβiðó (Barc.); biβiðóɾ (Val.); viviðó (Bal.).