Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vivor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VIVOR f.
Qualitat de viu; cast. viveza. «Menjar amb vivor»: menjar àvidament, amb bona gana (Empordà). «Tenir molta vivor»: esser molt viu d'enteniment. «Fer córrer la vivor»: obrar amb molta rapidesa (Valls). Amaga sa vivor dessota el recés de celles y pestanyes, Pons Auca 29. No havien pogut esmorteir la seva vivor que li donava un aire de còmic, Pous Nosa 154. Fugint de les vivors de la llum, que em molestaven, Ruyra Parada 82.
    Fon.:
biβó (or., occ.); biβóɾ (Val.); vivó (Valls, bal.).
    Sinòn.:
vivesa.
    Etim.:
derivat de viu amb el sufix -or amb què es formen substantius abstractes derivats d'adjectius.