DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVIVOR f.
Qualitat de viu; cast. viveza. «Menjar amb vivor»: menjar àvidament, amb bona gana (Empordà). «Tenir molta vivor»: esser molt viu d'enteniment. «Fer córrer la vivor»: obrar amb molta rapidesa (Valls). Amaga sa vivor dessota el recés de celles y pestanyes, Pons Auca 29. No havien pogut esmorteir la seva vivor que li donava un aire de còmic, Pous Nosa 154. Fugint de les vivors de la llum, que em molestaven, Ruyra Parada 82.
Fon.: biβó (or., occ.); biβóɾ (Val.); vivó (Valls, bal.).
Sinòn.: vivesa.
Etim.: derivat de viu amb el sufix -or amb què es formen substantius abstractes derivats d'adjectius.