DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOCABLE m.
|| 1. Mot (art. 1, || 1); cast. vocablo, palabra. Cada sciència ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada, Llull Gentil 4. Pot hom dir pus bells vocables dels àngels e de les ànimes, que no fa de les coses sensuals, Llull Cont. 359, 16. Falten vocables e diccions, Spill 650. Lo amar, dit per altre vocable complacència, Egidi Romà, i, 1a, 12.
|| 2. (vulg.) Proverbi, refrany (Empordà); cast. dicho, proverbio. «Ja diu el vocable: Qui mal fa, mal trobarà».
|| 3. (vulg.) Paraula injuriosa o calumniosa (Mall.). «He mermulat un poc, però no he posat cap vocable a ningú» (Palma de Mall.).
    Fon.: bukábbɫə (or.); bokáβɫe (occ., Val.); vokábbɫə (mall.); vukábbɫə (men., eiv.).
    Etim.: pres del llatí vocabŭlum, mat. sign. ||1.