Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. voga
veure  2. voga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VOGA f.
|| 1. Acció de vogar; cast. boga. Voga arrancada: la que es fa amb molta força i precipitació, servint-se de tots els rems al mateix temps. Voga sorda: acció de vogar silenciosament. Tantost com los dos lenys armats los hagren descuberts, ab voga sorda tornaren-se'n al almirall, e digueren-li-ho, Muntaner Cròn., c. 82.
|| 2. pl. La part prima que hi ha entre el guió i la pala del rem (Llucmajor).
    Loc.
—a) Dur la voga: dur el maneig o direcció (Mall.). «El meu fill ja du la voga de tot el negoci».—b) Seguir la voga: seguir el moviment, el curs de les coses, la manera usual o acostumada (Mall.).—c) Embolicar o Enredar la voga: embullar les coses, posar entrebancs (Mall., Men.).—d) Entretenir la voga: passar l'estona, fer qualque cosa només per no estar aturat (Mall.). Vaja un altre cuento, per passar el rato y entretenir la voga, Penya Mos. iii, 111.—e) En voga: de moda, en l'ús i acceptació general; cast. en boga. Anem a veure es que ara estan més en boga, Ignor. 57. Tocava el fandango, tan en boga durant aquella època, Serra Calend. folkl. 337.
    Fon.:
bɔ́ɣə (or.); bɔ̞́ɣa (val.); vɔ̞́ɣə (bal.).
    Etim.:
derivat postverbal de vogar. La locució en voga és presa de la castellana en boga, a la qual s'atribueix origen francès.

2. VOGA o BOGA f.
Peix de l'espècie Box boops, que es fa de 20 a 30 cm. de llarg, de cos llarguer gairebé cilíndric, l'esquena grisa blavenca i els costats i el ventre argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals; cast. boga. Liura de bogues, jarret, bogua raueyl, xucles, X drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apèndix xxix). Serrans vermells, vogues morades, Colom Juven. 96. «Jo tenc dues o tres sogres | que no valen dos doblers; | en venir N'Andreu des Peix, | les hi barataré amb vogues» (cançó pop. Mall.). Ulls de voga estantissa: ulls badats però mancats de vivor (mall.). Mirant-me amb uys de voga estantissa, Roq. 49.
    Fon.:
bɔ́ɣə (or.); bɔ̞́ɣa (Val.); vɔ̞́ɣə (mall., men.).
    Etim.:
del llatí bōca (< gr. βῶκα, acusatiu de βῶξ), mat. sign.