Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vogir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOGIR v. tr.
|| 1. ant. Girar, fer voltar; cast. revolver. Los ulls vogia | de ça y de llà, Spill 4007. a) fig. Moltes coses ya pasadas vogint e cascun acta e cascuna paraula pensant, Corbatxo 10.
|| 2. Fer voltar un argue o aparell anàleg, com de sínia, de trull (Maresme); cast. voltear, dar vueltas. Posaren-se cent hòmens al argue e començaren molt fort a vogir, Tirant, c. 92.
|| 3. Circuir, resseguir el perímetre d'una cosa, d'un lloc; cast. rodear, bojar. a) absol., sense complement directe. Se facen murons... vogint endret lo mur nou, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Lo vereu molt e vogir-li entorn, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 277). Vogien en torn de la ciutat, Tirant, c. 328. Anar a vogir: fer la volta de l'església els escolans que passen la bacina de captar (Tossa).—b) amb complement directe exprés, indicador de l'objecte o lloc del qual es ressegueix el perímetre. Havien a vogir tot l'estany, Pere IV, Cròn. 50. Que ab VIII galeres sotils vogís la illa, ibid. 311. Exiren per la porta de Tremicén e vogiren tota la ciutat, Tirant, c. 324. Quant se fa alguna processó, no pot vogir lo poble, doc. a. 1609 (BSAL, xxv, 31).
|| 4. Retallar, llevar amb un instrument de tall el contorn d'una cosa; cast. desbastar, socavar, corroer, recortar. Anave ab cautela vogint los fonaments de la noble Sicília, Alegre Transf. 44. Especialment: a) Retallar amb una serra prima un objecte fent que el seu contorn formi dibuixos més o menys complicats; cast. calar. Vistosa cisterna | de ferre florit, | ... | pinya multifòlia | de ferre bogit, Oliver Obres, i, 214.
|| 5. ant. Tenir de contorn o perímetre (amb complement directe indicador de la mida); cast. medir, tener de circunferencia. Filadèlfia, que és noble ciutat e de les grans del món, que bé vogi XVIII milles dretament, Muntaner Cròn., c. 205. La ciutat de Troya, que vogia CCC milles..., fo intrada e presa e destroyda, Muntaner Cròn., c. 214.
    Fon.:
buʒí (or.); boʒí, voʒí (mall.); vuʒí (men.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí vŏlvĕre, ‘voltar’.