DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VOL m.
|| 1. Forma de locomoció pròpia dels animals que tenen ales i que els permet de moure's enlairats; cast. vuelo. No y basta volant lo vol del pardal, Passi cobles 136. Hauria sentit el vol d'una guinjola, Ruyra Parada 19.
|| 2. Acció de volar; la que es fa sense interrupció, des que l'animal s'alça en l'aire fins que torna a posar-se; per ext. es diu dels aparells de navegació aèria; cast. vuelo. D'un vol la puja an el cel, Costa Poes. 18. a) fig., aplicat a coses espirituals o immaterials, com la ciència, la poesia, l'art, la religió. «No podem seguir el vol de la seva fantasia».
|| 3. Conjunt d'ocells o altres animals volant; cast. vuelo, bandada. Com un vol de tendres i místiques colomes, Atlàntida iv. La seva oració m'arriba com un vol de mosquits que van i vénen, Ruyra Parada 16. a) per anal., Conjunt de peixos que neden en companyia; cast. cardumen, tropa, enjambre. Quan ha entrat un vol de peix, fa la senya, Bosch Rec. 256.
|| 4. So repetit de les campanes pels cops de batall fets alternativament a cada banda d'elles; cast. vuelo. Les campanes que es planyien | ja van joyoses al vol, Llorente Versos 80. Ha estat fet un vol de campanes, Salvador FB 74.
|| 5. Fona o amplada d'una falda o altra peça de vestit; cast. vuelo. Frec no frec el vol de la manta, Pons Llar 54.
|| 6. Fogueró que els al·lots fan enmig del carrer el dia de les matances del porc, i l'enrevolten i el salten fent gatzara (Binissalem).
|| 7. Bastó amb què es pega cop al pic, en el joc de bòlit (val.); cast. toña.
    Loc.—a) Prendre el vol o Alçar (o aixecar) el vol: alçar-se començant a volar; fig., anar-se'n, fugir, desaparèixer una persona o cosa.—b) Prendre vol: progressar.—c) En un vol: molt ràpidament, fent molta via (mall.).—d) Armar un vol a algú: moure-li un escàndol, renyar-lo fort (Barc.).—e) Tirar al vol: tirar a un ocell mentre vola. Vist que, si tiren mal de sest, pijor de vol, Somni J. Joan 2778.—f) Agafar al vol: agafar un animal o cosa mentre està en l'aire, sense esperar que s'aturi; fig., captar una idea, una intenció, etc., sense necessitar que aquesta es manifesti clarament.
    Refr.
—«Qui té el vol, fa lo que vol»: significa que la persona que disposa de l'autoritat o mitjans d'exercir-la, domina fàcilment les altres.
    Fon.: bɔ́ɫ (pir-or., or., occ.); bɔ̞́ɫ (Val.); vɔ́ɫ (Valls); vɔ̞́ɫ (Cast., Al., bal.).
    Etim.: derivat postverbal de volar.

2. VOL m. ant.
Voluntat. E no poden contra son vol | fer, ne contra ço que Ell permet, Metge Somni i.
    Etim.: derivat postverbal de voler.

3. VOL m.:
V. volt.