DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

VOLĀTIL adj.: cast. volátil.
|| 1. Capaį de volar, de mantenir-se i moure's enlaire. Animals volātils, Agustí Secr. 4.
|| 2. Volander, que passa aviat. He sentit veus volātils, Vilanova Obres, iv, 192. Era com un bes volātil, com una abraįada fugitiva, Caselles Mult.106.
|| 3. Que s'evapora fācilment. Amb els llavis humits de sal volātil, i amb una talent!..., Riber Miny. 153. Ālcali volātil: amoníac.
    Fon.: buɫátiɫ (or.); boɫátiɫ (occ., Val.); voɫátiɫ (Cast., Al., mall.); vuɫátiɫ (men., eiv.).
    Var. form.: volātic (mall., men.). Animals volātichs, doc. mall. a. 1549 (ap. Aguilķ Dicc.). Per tu belluguen, com flors volātiques, | les papallones y les libčlules, Costa Horac. 74.
    Etim.: pres del llatí volatĭle, mat. sign. La forma volātic s'ha produīt per un canvi del sufix -il amb el sufix -ic de mots com gramātic.