Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  volander
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLANDER
|| 1. adj. (f. VOLANDERA) Que es mou per l'aire; que va d'un lloc a l'altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc; cast. volandero. Com les boyres volanderes, Costa Trad. 62. Se fan prenys d'aquella aura volandera, Riber Geòrg. 74. Fuig com una ombra volandera, Colom Juven. 170. Fulls volanders: fulls solts, no reunits formant llibre o fulletó. Veus volanderes: notícies que circulen sense tenir un fonament o garantia de veritat. a) fig. Fortuït, casual, sense consistència. Relacions de trànsit, de casualitat, volanderas, Pons Auca 172.
|| 2. m. Segador que segava amb volant (or., occ.).
|| 3. Vagabund, que va d'ací d'allà sense fer res concret o definitiu (Andorra); cast. vago.
|| 4. Cap de colla d'un ball popular que es deia La disfressada i que ja va deixar de ballar-se a finals del segle XIX (St. Vicenç dels Horts).
    Fon.:
buɫəndé (or.); boɫandé (occ.); boɫandéɾ (Val.); voɫəndé (mall.).
    Etim.:
derivat de volant.