Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  volar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLAR v.: cast. volar.
I. intr.
|| 1. Sostenir-se i moure's en l'aire un animal alat, per mitjà de les seves ales. Lo corp pres aquella garlanda e volà per l'àer longament, Llull Felix, pt. vii. c. 4. Que'ls damunt dits aucells sien axí trobats apparellats que temprats estiguen a volar, Ordin. Palat. 54. Han vist... porchs volar per l'àer, Metge Somni iii. Com papallones volaran en l'aire, Canigó i. a) refl. (i acompanyat de la partícula en o ne): Per ma dissort se'n vola, bonic com un estel, Atlàntida vi. La tortoreta se'n vola, Canigó i.
|| 2. Sostenir-se i moure's en l'aire un objecte no mitjançant ales, sinó per lleugeresa, per propulsió d'un motor, etc. Voli el fum deliquiós, Riber Sol ixent 21. «Els hidroavions volen damunt la mar». a) Moure's en l'aire un objecte veloçment. L'espasa li volà de la mà al caure que féu, Muntaner, Cròn., c. 275. Per la gran multitut dels viratons que volaven pertot, Pere IV, Cròn. 344. Spessos volaran los darts, Coll. Dames 470. I vola, sibilant..., una pluja de dards, Alcover Poem. Bíbl. 63.—b) fig., aplicat a coses immaterials. Es home inconstant que lo cervell [=l'enteniment] li vola, Albert G., Ques. Pot volar millor la fantasia, Costa Poes. 23. Lo psalm davídic del psaltiri vola, Verdaguer Idilis. Les rialles volaven sense fiblet, Ruyra Pinya, ii, 177.
|| 3. Anar veloçment. La veritat de la fama que correrà o volarà, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter., i, apènd.). Aquest Sipió..., volant per mig de la sua host, ferma totes les penses, Scip. e An. 63. Es temps vola depressa, Roq. 48. Son cos incorrupte volam a besar, Costa Poes. 31.
|| 4. Desaparèixer, anar-se'n; deixar d'estar en un lloc o d'existir. «En pocs anys ha volat tot el meu patrimoni».
II. tr.
|| 1. Fer volar; fer que un animal o un objecte se sostingui i es mogui en l'aire. «Estos joves tenen afició als coloms per a volar-los» [=per a fer-los volar]. Si algú de vosaltres me volàs en alt, Faules Isòp. 71.
|| 2. Fer que una cosa salti violentament enlaire. «Els enginyers han volat un pont».
|| 3. Perdre, fer desaparèixer (Mall., segons Aguiló Dicc.: «He volat la missa»; «Ha volat mil lliures»).
|| 4. fig. Excitar intensament. «Hauria de ser prestet, | perque sa casera em vola, | i, en jeure tota sola, | en venir s'hivern, tenc fred» (glosa d'una fadrina a qui un jove demanava que es casàs amb ell).
|| 5. Irritar molt. Es blonco se volà de tot, Alcover Rond. ii, 273.
    Fon.:
buɫá (pir-or., or.); boɫá (occ.); boɫáɾ (Val.); voɫáɾ (Cast., Al.); voɫá (mall.); vuɫá (Valls, men., eiv.); vuɾá (alg.).
    Var. ort.
ant.: bolar (doc. a. 1639, ap. RLR, lxiii, 88).
    Etim.:
del llatí vŏlāre, mat. sign. I, || 1.