DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. VOLT m.
|| 1. Perímetre o circumferència exterior d'un lloc, d'un cos; cast. ruedo. Tots los volts dels arquets que són X, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 131). Les pesses del volt del portal major que són XVII peses, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132).
|| 2. Circumferència o corba tancada descrita per un cos a partir d'un punt fins que es torna a trobar en el punt mateix; cast. vuelta. Me quitarà dos volts de faxa, Vilanova Obres, iv, 167. El cap sebollit dintre els set volts del seu tapaboques, Ruyra Parada 35. Especialment: a) Moviment circular descrit en una dansa (Olot).—b) Al volt: al voltant, situat o movent-se en cercle respecte d'una cosa situada com a centre; cast. alrededor. Rei i poble i cort tot hu | al volt de les teves gràcies, Maragall Enllà 20. Vaig mirar al meu volt, Carner Bonh. 27.
|| 3. Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada (or., occ., val.); cast. vuelta. «Anirem a fer (o a donar) un volt mentre esperem el sopar». Don Sebastià y tota la colla se n'anavan a donar un vol [sic] per fora, Genís Mercè 54.
|| 4. pl. a) Encontorns, llocs pròxims; cast. contornos, alrededores. Gairebé no coneix sinó el Madagascar i els volts de Noedes, Massó Croq. 10. Volatetjava pels volts d'un ravell, Galmés Flor 139.—b) Temps aproximat (de tal o tal data, hora, etc.); cast. alrededor. Era pels volts de Tots Sants, Ruyra Parada 12. No arribarien fins als volts de la mitjanit, Ruyra Flames 144.
|| 5. Torn, tongada; moment en què s'acompleix cadascun dels actes successius d'una sèrie; cast. turno. a) En certs jocs, el conjunt dels jocs que es fan des que un jugador té la mà fins que la torna a tenir; cast. mano, vuelta, ruedo.
    Fon.: bɔ́ɫ (or., occ.); bɔ̞́ɫt (Val.); vɔ̞́ɫt (bal.).
    Etim.: derivat postverbal de voltar, o forma masculinitzada de volta.

2. VOLT m., neol. fís.
Unitat de força electromotriu; cast. voltio.
    Etim.: format modernament sobre Volta, cognom d'un físic italià.

3. VOLT m. ant. (italianisme)
Cara. Sobre'l coll los seus brassos me mès | besant-me 'l volt, Febrer Inf. viii, 43.
    Etim.: pres de l'it. volto, mat. sign.

4. VOLT (escrit també bolt), VOLTA adj. ant.
|| 1. Girat. A seure'ns posam aquí amenduy voltz a llevant, Febrer Purg. iv, 53.
|| 2. Bolcat, embolicat. Em cell qui ha sa vida'n delits bolta, | de tal dolor no pot fer bon report, Ausiàs March xvii.
    Etim.: del llatí vg. *vŏlvĭtum, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’, ‘embolicar’.