DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLTEJAR v. intr. o tr.
I. intr.
|| 1. Fer voltes; moure's com una roda entorn del seu eix; cast. girar, revolverse. Negú no us diu res, ne voltejant no us fa cercar lo lit, Tirant, c. 233. Fer voltejar un cavall, Lacavalleria Gazoph. Lo fus fa voltejar, Collell Flor. 153. Especialment: a) Fer giravolts i salts acrobàtics; cast. voltear, volatinear. Nos trametats e'ns façats venir Nesma la balladora e son marit, e un altre moro que sàpia volteiar, doc. a. 1409 (Anuari IEC, v, 639). Tan leuger, que al saltar o volteiar paria que volàs, Curial, ii, 85. Per la dança feren e perque voltejaren, doc. a. 1558 (Miret Templers 582).—b) Volar descrivint cercles; cast. revolotear. Com colominet esmaperdut voltejant per sa torratxa, Pons Auca 210. Y a dins sa gàbia voltetja y juga un aucellet, Roq. 49.—c) Sonar les campanes mogudes amb moviment circular sobre llur eix o braços; cast. voltear. Dende bon matí no pare de boltejar la chillona campaneta, Guinot Capolls 50.
|| 2. Fer voltes, recórrer un espai sense direcció fixa i sense guardar la línia recta; passejar, recórrer un trajecte canviant de direcció; cast. voltear, rodear. Especialment: a) nàut. Fer bordades; canviar sovint de direcció una nau; cast. bordear. Lo patró... voltajà tot lo jorn, doc. a. 1343 (BSAL, iii, 261). Les altres [naus] se detenien voltejant dins mar perque de terra no fossen vistes, Tirant, c. 84.—b) Passejar en barca prop de terra i en bonança (mall.). L'endemà anant a voltetjar conversàrem de bot a bot, Roq. 32.
II. tr.
|| 1. Recórrer un espai sense seguir la línia recta; cast. rodear, pasear. Ab tota l'altra caualleria... voltejaren tota la ciutat, Tirant, c. 207.
|| 2. Girar una cosa posant-la en posició inversa de com estava; cast. volver.
|| 3. Tomar violentament algú o alguna cosa; cast. derribar.
|| 4. fig. Matar (Martí G. Dicc.).
|| 5. Estar o posar-se entorn d'algú o d'alguna cosa; cast. rodear. Les goges... lo voltegen, aguaiten i remiren, Canigó iii. Devant dels ciprés y els cactus voltejats de magnòlias, Pons Auca 295. Com papelló que volteja l'encesa rosa de maig, Masifern Coses Amp. 95.
|| 6. refl. Apuntar-se, avinagrar-se el vi (Martí G. Dicc.).
    Fon.: buɫtəʒá (or.); boɫteʒá (occ.); boɫteʧáɾ (val.); voɫtəʤá (mall.); vuɫtəʤá (men.).
    Etim.: derivat de voltar.