DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLTERA f.
|| 1. Desviació del camí dret; camí que no va dret a un lloc; cast. rodeo. Acostumava fer un poch de voltera abans de retirar-se, Maura Aygof. 11. Allà on se n'anà ell va esser, fent volteres i volteres, cap a ca-seua, Alcover Rond. vii, 97. a) fig. Desviació de la conversa normal; circumloqui, manera indirecta de dir una cosa; cast. rodeo. Tu llavò ho enfloques sense fer cap voltera, Aurora 260.
|| 2. Cucavela, tombarella (Calasseit, Valljunquera); cast. voltereta.
    Loc.
—Cent llegües de mal camí i altres tantes de voltera: gran cúmul de dificultats.
    Fon.: buɫtéɾə (or.); voɫtéɾə (mall.); boɫtéɾa (Calasseit); vuɫtéɾə (men., eiv.).