DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLUNTARI (i ant. volentari), -ÀRIA adj.: cast. voluntario.
|| 1. Que procedeix de la voluntat; que es fa per voler, no per necessitat. Les [despeses] volentàries són aqueles que són feytes a delit et no a profit, Cost. Tort. III, ix, 1. Per la cosa pública nodridora volentaris plaers appetim, Ordin. Palat. 59. Per no res venen | lo necessari | pel voluntari | poder comprar, Spill 602. Feia prop d'un quart de sigle que durava aquell voluntari desterro, Rosselló Many. 227.
|| 2. ant. Que tendeix a imposar la seva voluntat (cast. voluntarioso). Diré la molta virtut d'elles [de les donzelles]: la primera, que són molt voluntàries; la segona, que són molt parleres e andaregues, Tirant, c. 206.
|| 3. Que obra per la seva voluntat, no per necessitat ni per imposició d'altri. Almenys no fuig si no n'és volentari, Ausiàs March cxii. Especialment: a) m. i f. Persona que treballa, lluita o d'altra manera actua per la seva pròpia voluntat; més especialment, Soldat que ho és per la seva voluntat. Pareixia un voluntari disgustat, Maura Aygof. 72.
    Fon.: buɫuntáɾi (Barc.); boɫuntáɾi (Val.); voɫuntáɾi (Mall.).
    Etim.: pres de llatí volŭntarĭus, mat. sign.