Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  voluntat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLUNTAT (i ant. volentat). f.: cast. voluntad.
|| 1. Potència de l'ànima que mou conscientment a obrar o a abstenir-se d'obrar. La boca dient vos adora en so que la memòria remembra e l'enteniment entén e la volentat vol, Llull Cont. 315, 16. Li dix que amor era e és ço qui fa ajustar volentats diuerses a una fin, Llull Felix, pt. i, c. 2. Millor fóra que ab duptoses paraules temptat haguésseu ma volentat, Tirant, c. 16. Puix dos voluntats en un grat termenen, Proc. Olives 1961. La meva voluntat va desplegar-se poderosament sobre les terrors, Ruyra Parada 21.
|| 2. Acte o exercici de la dita potència; intenció o desig de fer quelcom. Qui uol uenir aprés d'él, leyx la sua uoluntat per la sua, Jaume I, Cròn. 1. Les voluntats se mostren per les obres, Ausiàs March lxxxvii. Seré home sobre home | perquè en tinc la voluntat, Maragall Enllà 34. Sens voluntat d'algú: sense que ell ho vulgui. Vostra sor vós ne havets feta venir per força sens voluntat de son marit, Pere IV, Cròn. 128. A tota la voluntat o A totes les voluntats d'algú: en tot allò que vulgui, sense limitació del seu desig. Liure-us lo castel de Lorenz a tota vostra voluntat, Capit. Llorens 1211. Féu donació a la comtessa de tot lo comtat a totes ses voluntats, Tirant, c. 2. Fer totes les seves voluntats: obrar algú amb completa llibertat d'acció. Poden vendre e alienar... e fer d'acén totes lurs voluntats, Cost. Tort. I, i, 6. Yo us do ací de present cinquanta mília sous... tots en castells e en bons llochs, e en franch alou, a fer totes vostres voluntats, Muntaner Cròn., c. 244. Bona voluntat: intenció d'obrar bé, d'afavorir, de complaure algú. Vinch de molt bona voluntat, Villena Vita Chr., c. 3. Axí mateix gràcies per sa bona voluntat, Roq. 12. Amb més bona voluntat que acert, Obrador Arq. lit. 30. Mala voluntat: intenció d'obrar malament, de fer mal a algú. Si alcuna contençó o mala voluntat serà entre nós, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 23). Per squivar baralles e males volentats, doc. a. 1392 (Col. Bof. viii, 414).Fer Déu ses voluntats (o a ses voluntats) d'una persona: disposar d'ella per la mort. Et nostre senyor Deus feya a ses volentats d'ell, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 193). Si Déus fasés voluntats de vós, Pere IV, Cròn. 72. Si Deus fahia ses voluntats d'ell, doc. a. 1388 (Col. Bof. xli, 92).La darrera voluntat: l'expressió de les intencions finals d'una persona; el testament. Velles malignes d'ulls glaçats | dicten darreres voluntats | contra parents esperançats, Espriu Cançons 110. A voluntat: en la forma o en el temps que es vulgui. «Aquesta peça pot posar-se o treure's a voluntat».
|| 3. Bon afecte, inclinació afectuosa, amor. «Com s'amor m'haurà menjat | sa carn i es moll d'ets ossos, | encara romandran trossos | que vos tendran voluntat» (cançó pop. Mall.). Tinch voluntat a la casa, Vilanova Obres, iv, 38.
    Fon.:
buɫuntát (or.,); boɫuntát (occ., Val.); voɫuntát (Cast., Al., mall.); vuɫuntát (Valls, men., eiv.); bəɫuntát (vulgar or.); vəɫuntát (vulgar men.); boɫontát (Sort).
    Var. ort.
ant.: volantat (Graal 63).
    Etim.:
pres del llatí volŭntāte, mat. sign. La forma volentat representa una dissimilació vocàlica, afavorida per la influència del participi de present o gerundi volent.