DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOMITAR v. tr.: cast. vomítar.
|| 1. Treure convulsivament per la boca les matèries contingudes en l'estómac, i per ext., les d'altres vísceres, com el pulmó. Menjam-hi figues... e feu-nos mal la mar, que Nós les haguem vomitar, Pere IV, Cròn. 159. Si no vomite | tantost m'enfite, Spill 4745.
|| 2. fig. Llançar per la boca o altra obertura equivalent coses nocives, com foc, fum, males paraules, etc. Ell vomita sa còlera contra de un innocent, Lacavalleria Gazoph. L'Etna vomitant més foch, Llorente Versos 153. La frenètica Miss Papillon seguia vomitant insults entre sanglots histèrics, Llor Jocs 154. Vomitar un secret: declarar-lo. Volien fer-li vomitar de totes passades secret, Víct. Cat., Ombr. 40.
    Var. form. vulgar: gomitar.
    Fon.: bumitá (or.); bomitá (occ.); vomitáɾ (Cast., Al.); bomitáɾ (Val.); vomitá (mall.); vumitá (men., eiv.). Vulgarment, gumitá (or., men.).
    Etim.: pres del llatí vomĭtare, mat. sign.