DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVORAÇ adj.
Que menja molt i àvidament; cast. voraz. Els pot causar perjui la voraç oca, Riber Geòrg. 13. a) fig. Incendi voraç: incendi que ho destrueix tot.
Fon.: buɾás (Barc.); boɾás (Val.); voɾás (Palma).
Intens. superl.: voracíssim, -íssima.
Etim.: pres del llatí vorāce, mat. sign.