Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vorera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VORERA f.
|| 1. Vora (|| 1); cast. borde, orilla, margen. «Ametleret abundós | de vorera de camí: | tu seràs agre per mi | i per altri saborós» (cançó pop. Mall.). Compon-los dins una cassola amb aygo que no arrib a sa vorera o morros d'es cubellets, Ignor. 71. Flotaven en sos ulls les visions | de l'Egipte i sos déus, i les voreres | del riu, Alcover Poem. Bíbl. 20. Seran teues... les móres de les voreres | y els garanyons dels camins, Riber Sol ixent 9. Fer una vega a la vorera de la mar, Galmés Flor 76. Sa blanca claror [de la lluna] embromant-se en filtrar a través de les voreres primes del vapor [dels núvols], Ruyra Parada 23. Especialment: a) Marge o paret que limita una tanca, un tros de terra (mall.). «A on deu esser s'aiguera, | que no la veig per aquí? | Ell deu esser a dormir | darrera qualque vorera» (cançó pop. Mall.).—b) Riba de la mar; costa marítima (mall., men.). «A força de nedar, arribàrem a sa vorera».—c) Crostó de pa (mall.).—d) Part lateral d'un carrer, d'una via pública, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu (Fabra Dicc. Gen.); cast. acera.
|| 2. a) prep. A la vora (del mar, d'un torrent, etc.); cast. a la orilla. Allà assegudeta | ja estava plorant | damunt una roca | vorera de mar, Costa Poes. 29.—b) Vorera vorera, adv.: resseguint la vora d'una cosa (mall., men.); cast. bordeando. Uns quants abres d'aquells que hi ha vorera vorera des camí de ronda, Roq. 4.
    Loc.
—a) No tocar voreres: esser engolit sense esser rosegat (mall., men.). La s'enviava sencera sense tocar voreres, Roq. 16. «Aquest homo és molt menjador; dos plats d'arròs no li toquen voreres».—b) Un pot anar per mar i s'altre per sa vorera: es diu de dues persones vicioses o que tenen els mateixos defectes (Santanyí).
    Fon.:
buɾéɾə (or.); voɾéɾə (mall.); vuɾéɾə (men.).
    Intens.:
vorereta.
    Etim.:
derivat de vora.