DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XABEC m.
Vaixell de tres pals, amb l'arbre de mitjana tocant al codast i un xic caigut a popa, l'arbre mestre quelcom tombat a proa, i el trinquet molt més inclinat i tocant a la roda de proa; és l'embarcació més grossa de les d'aparell llatí; cast. jabeque. Se'n anà a Espanya ab un xabech del qual era patró Jn. Palau, Entrev. Eyv. 57. Es pocs que quedaren vius fugiren amb sos xabecs, Rond. Eiv. 117.
    Var. form. dial.: xibec (Benejam Ciut. 62).
    Fon.: ʃəβέk (or.); ʃəβέ̞k (mall., eiv.); siβέ̞k (men.).
    Etim.: de l'àrab xabbāk, «barca, navis» en R. Martí Voc.; sobre la difusió d'aquest arabisme en els diversos països mediterranis, cf. Vidos Storia 314-317.

XÀBEC topon.
Despoblat de la Vall de Lauar, en la conca del riu Xirona (val.).