DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XACRA f.
Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa; cast. achaque. Ja se'm pot acostar, que no li encomanaré cap xacra!, Pons Auca 48.
    Var. form. (no admesa en la llengua literària): atxaca, atxac.
    Fon.: ʃákɾə (or.); ʧákɾɛ, ʧákɾa (occ.); əʧákə (mall., men.); aʧák (val.).
    Etim.: de l'àrab xakāʿ, ‘queixa’, ‘mal físic’, ‘malaltia’. La forma xacra sembla ser un arabisme directe en català; les formes atxaca i atxac, en canvi, són adaptacions del castellà achaque. La r secundària de la forma xacra és, segons Spitzer (AIL Cuyo, ii, 17), indici de castellanisme; segons Corominas DECast, i, 33, tal vegada podria explicar-se com a efecte de l'analogia de lacra.