DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XANTRE (i ant. xandre). m.
|| 1. Cantor, especialment el d'església; cast. sochantre. A Johan Armer, xantre bordoner, doc. a. 1385 (Rubió Docs. Cult. ii, 281). Escoltar ab gran pler xandres y ministres, Metge Somni ii. Manà lo senyor Rey scriure per xantres de la sua capella Po Colell e Johan Selles, doc. a. 1408 (Anuari IEC, v, 626). Faheren lo offici a contrapunt los xandres de la Seu, doc. a. 1439 (Ardits, i, 394). Aquí eren los chantres de la capella de Tirant, Tirant, c. 444. Offici divinal e solempne sermó e ab grans xandres, doc. a. 1461 (arx. mun. d'Igualada). Els xantres, amb veu de tro majestuós, entonaven, Caselles Mult.138.
|| 2. Canonge amb dignitat, antigament anomenat capiscol, que tenia al seu càrrec la direcció dels cantors en el cor.
    Fon.: ʃántɾə (Barc., Palma); ʧántɾe (València); ʃándɾə (Ciutadella).
    Etim.: del fr. chantre, ‘cantor’.