Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. xapa
veure  2. xapa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XAPA f.
|| 1. ant. Copa, vas poc profund; cast. pátera, escudilla. Chapa: Patera, Pou Thes. Puer. 129. Copa, o xapa, vas pera beurer: Haec Patera, Hic Crater, Hoc Poculum, Haec Cratera, Lacavalleria Gazoph. En un armari item dos gots e una xapa de vidre, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic). Item una altra tassa bollonada ab peu baix a manera de xapa, pesa VI onzes e mige, doc. a. 1493 (arx. episc. de Vic). a) Del temps de xapes (o de les xapes): de temps passat, molt antic. Del temps de chapes | sou, e d'antany, Spill 2736. Veuríeu punyals..., crueres y poms del temps de les chapes, Brama Llaur. 132.
|| 2. ant. Peça de metall prima i amb una cara més o menys convexa, aplicada com a reforç o com a adorn, sobretot a les portes i als guarniments de les cavalcadures; cast. chapa. Les chapes daurades: Bullae auratae, Pou Thes. Puer. 26. Trenta sis sous per pollegueres xapes alfardons e baldes, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). Unes capçanes, falsa regna, pitral e rere-trangues de cuyr cubert de drap de lana blau e negre, lo qual ha I palm d'ampla ab barres de veta de fres d'or, ab VIIII xapes grans de aram daurades, ab V civelles, doc. a. 1413 (Inv. Anfós V, 157). Sia-li donat continuament a beure del such de la falsia... e port dessús una xapa de plom faxada, Micer Johan 428. No's pusquen fer deuradures excepto les xapes de les mules, doc. a. 1495 (BSAL, ii, 361). Unas xapes de fre de mula, doc. a. 1523 (Alós Inv. 44).
|| 3. Castanyola. Xapes pera sonar: Crotalum, Nebrija Dict.
|| 4. Planxa, peça prima de metall o d'una altra matèria sòlida, que s'aplica a un objecte per reforçar lo, adornar-lo o distingir-lo d'altres; cast. chapa. Especialment: a) Tros de cuiro amb què es reforcen les costures de les sabates.—b) Fullola de fusta bona que s'aplica aglutinada a l'exterior de la superfície d'un moble per donar-li aparença de millor qualitat.
|| 5. Tros d'escorça tendra que conté diversos ulls i serveix de pua per a empeltar (Aielo de Malferit, ap. Matons Voc. oli).
|| 6. Mol·lusc gasteròpode que viu adherit a la roca; patellida (val., ap. Boscà Fauna Val. 481); cast. lapa.
|| 7. Moneda, generalment de poca valor (or., occ.); cast. chapa, perra. ¿Molta plata?—Ca, tot xapes!, Moreira Folkl. 363. Tirar la xapa a l'aire: llançar una moneda en l'aire per jugar a cara o creu. Atansem-nos, que ja tiren la xapa a l'aire, fent sorts, Moreira Folkl. 241. a) pl. Diners, béns amonedats. «Aquell senyor té moltes xapes». Vetaquí l'única tara d'aquesta vida: la questió de xapas, Querol Her. Cab. 205.—b) Les xapes: joc en què es llancen monedes o altres peces metàl·liques contra una o algunes que estan posades a terra fins a aconseguir que aquestes surtin d'un redol determinat; també es diu jugar a les xapes el joc en què es llancen monedes en l'aire i guanya o perd el jugador segons que en caure quedin a terra en una posició o en l'altra.
|| 8. Tenir xapa: tenir bona llengua, aplom, facilitat per a parlar (Rosselló).
    Fon.:
ʃápə (pir-or., or., bal.); ʧápa, ʧápɛ (occ., val.).
    Intens.:
xapeta, xapassa, xapota.
    Etim.:
incerta. Segons Corominas D.E. Cast. s. v. chapa, l'origen més probable és el mateix del cat. clapa, ‘taca, tros que es distingeix per alguna cosa de la superfície que l'envolta’; però la conversió de la cl- en ʧ indica que xapa és en català un mot pres del castellà, i el cast. chapa és probablement un portuguesisme, el qual podria provenir del radical pre-romà *klapp- que és considerat l'origen del nostre clapa i clap.

2. XAPA f.
|| 1. Eina semblant a una aixada, però més petita i amb el tall molt estret, que serveix per a entrecavar, tallar llenya prima, etc. (mall.); cast. escardillo.
|| 2. fig. Dent incisiva molt grossa (Llucmajor).
    Fon.:
ʃápə (mall.).
    Etim.:
de l'it. zappa, ‘aixadeta’ (d'on ve també el cast. zapa).