DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. XAPAR v. tr.
Cobrir o guarnir de xapes; cast. chapear. No s'oblide portar guarnició ben consertada o paraments chapats brocats o de seda, Menaguerra Cavaller. Vestida de un manto xapat y franja d'or, Alegre Transf. 49. Cavall ornat de xapades guarnicions, Isop Faules 41.
Fon.: ʃəpá (or., bal.); ʧapá (occ.); ʧapáɾ (val.).
Etim.: derivat de xapa, art. 1.
2. XAPAR v. tr.
|| 1. Obrir una cosa en dues parts mitjançant un tall llarg; cast. hender, partir. Unes tenayes de ferre, aptes a xepar postemes, doc. a. 1437 (BABL, xi, 160). O si no, clenxa xapada, Ignor. 21. Si no calles, te xaparé es cap amb aquesta estella, Roq. 39.
|| 2. fig. Transigir parcialment cada un dels dos contractants o rivals, cedint cadascun una part del preu, dels seus drets, de les seves pretensions (mall.); cast. partir. Vaja idò, xapem-ho: da'm sa primera fuya per dos cèntims, y si m'agrada, llavò et compraré s'altra, Roq. 47. S'Alcalde trobà medi de xapar sa questió, Roq. 49.
|| 3. Esclafar una cosa trepitjant-la (val. meridional); cast. estrujar, pisar. «Ja hem xapat el raïm».
|| 4. Trepitjar en general (Monnòver); cast. pisar. Tu saps que yo tinc que chapà en tento perque el món va axina, Cañís 8.
|| 5. Destruir esclafant (pir-or.); cast. chafar. La pedregada que xapara el camp, Berga MT 184.
|| 6. intr. Esclatar; cast. reventar. S'usa en aquesta frase: «Està gord que xapa» (Tortosa).
Loc.—a) Xapar el cor: produir dolor o pena intensíssima. Amb una piuladissa que xapava es cor, Alcover Cont. 149. Si no voleu que es vostro cor se xap, ibid. 40.—b) Xapar-se de riure: rebentar-se de riure (Masnou).—c) Xapar un cabell a l'aire: esser molt viu d'enteniment, tenir gran perspicàcia.
Fon.: ʃəpá (pir-or., or., bal.); ʧapá (occ.); ʧapáɾ (val.).
Var. form. (dial.): aixapar.
Etim.: derivat del radical onomatopeic xap-, expressiu del cop o topada d'una cosa dura amb una de molla.
3. XAPAR v. tr.
Cavar (Alguer). «Lo campanyolo xapa la terra».
Etim.: derivat de xapa, art. 2.
1. xapar