Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. xapar
veure  2. xapar
veure  3. xapar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XAPAR v. tr.
Cobrir o guarnir de xapes; cast. chapear. No s'oblide portar guarnició ben consertada o paraments chapats brocats o de seda, Menaguerra Cavaller. Vestida de un manto xapat y franja d'or, Alegre Transf. 49. Cavall ornat de xapades guarnicions, Isop Faules 41.
    Fon.:
ʃəpá (or., bal.); ʧapá (occ.); ʧapáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de xapa, art. 1.

2. XAPAR v. tr.
|| 1. Obrir una cosa en dues parts mitjançant un tall llarg; cast. hender, partir. Unes tenayes de ferre, aptes a xepar postemes, doc. a. 1437 (BABL, xi, 160). O si no, clenxa xapada, Ignor. 21. Si no calles, te xaparé es cap amb aquesta estella, Roq. 39.
|| 2. fig. Transigir parcialment cada un dels dos contractants o rivals, cedint cadascun una part del preu, dels seus drets, de les seves pretensions (mall.); cast. partir. Vaja idò, xapem-ho: da'm sa primera fuya per dos cèntims, y si m'agrada, llavò et compraré s'altra, Roq. 47. S'Alcalde trobà medi de xapar sa questió, Roq. 49.
|| 3. Esclafar una cosa trepitjant-la (val. meridional); cast. estrujar, pisar. «Ja hem xapat el raïm».
|| 4. Trepitjar en general (Monnòver); cast. pisar. Tu saps que yo tinc que chapà en tento perque el món va axina, Cañís 8.
|| 5. Destruir esclafant (pir-or.); cast. chafar. La pedregada que xapara el camp, Berga MT 184.
|| 6. intr. Esclatar; cast. reventar. S'usa en aquesta frase: «Està gord que xapa» (Tortosa).
    Loc.
—a) Xapar el cor: produir dolor o pena intensíssima. Amb una piuladissa que xapava es cor, Alcover Cont. 149. Si no voleu que es vostro cor se xap, ibid. 40.—b) Xapar-se de riure: rebentar-se de riure (Masnou).—c) Xapar un cabell a l'aire: esser molt viu d'enteniment, tenir gran perspicàcia.
    Fon.:
ʃəpá (pir-or., or., bal.); ʧapá (occ.); ʧapáɾ (val.).
    Var. form.
(dial.): aixapar.
    Etim.:
derivat del radical onomatopeic xap-, expressiu del cop o topada d'una cosa dura amb una de molla.

3. XAPAR v. tr.
Cavar (Alguer). «Lo campanyolo xapa la terra».
    Etim.:
derivat de xapa, art. 2.