DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XARBOTAR (i dial. xarabotar). v. intr.
Agitar-se la superfície d'un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bambolles o esquitxos (or.); cast. borbotear, borbollar. Jo't donaré la copa | a on xarbota l'Immortalitat, Carner Monj.37. El regalim de la fontanella, xarbotant en la còncava pica de pedra, Girbal Oratjol 196. a) fig., aplicat a coses immaterials. La bellugadissa que xarabotava en l'aire es fongué de cop, Ruyra Flames 131. La mitja nit xarbotava amb glops brillants, Riber Miny. 130. Tenia vint-i-quatre anys, la salut li xarbotava pels quatre cantons, Llor Hist. 114.
    Fon.: ʃəɾβutá (or.).
    Etim.: V. xarbot.