DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XARPA f.
|| 1. Faixa o corretja que es porta penjada a l'espatlla i en sentit transversal sobre els pits, sia per a portar-hi armes, sia com a insígnia d'un càrrec o dignitat; cast. charpa, tahalí, tiracuello. Apartant les xarpes o insignies de Jurats, doc. a. 1644 (Segura HSC 264). Ell va cenyit de xarpa: Tranversa fascia est accinctus vel succinctus, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Mocador que es porta penjat a l'espatlla davant el pit per descansar-hi un braç o una mà que ha pres mal; cast. cabestrillo. Ell té lo bras en xarpa: Suspensum habet de fascia brachium, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Tira de roba o veta que, passant per damunt una espatlla, s'embotona a un botó de davant i a un altre de darrera dels pantalons d'un noi i serveix per a sostenir-los (Penedès, Camp de Tarr., Urgell, Ll., Conca de Barberà, Tortosa); cast. tirante.
|| 4. Motlle de guix, en dues peces, que serveix per a sostenir les peces del motlle de les imatges en el taller d'escultura religiosa (Olot).
|| 5. Anar fluix de xarpes: tenir diarrea; cast. irse de vareta.
    Fon.: ʃáɾpə (or., bal.); ʧáɾpa (occ., val.).
    Etim.: del fr. écharpe, mat. sign. |||| 1, 2.

2. XARPA f.
Grapa; cast. zarpa. Diria que eren sense ducte hòmens de jarpa y gent de esgrima, Rond. de R. Val. 66.
    Etim.: del cast. zarpa, mat. sign.

3. XARPA adj. f.
Beneita, curta d'enteniment (Estellencs). «Ja sabia que aquestes dues eren xarpes».