DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XARPELLERA (i ses var. serpellera, serpillera). f.
|| 1. Teixit d'estopa grollera d'ordit molt clar, que s'usa per a fregar o eixugar coses poc fines i sobretot per a embolicar coses que s'hagin de transportar o que calgui defensar contra cops o brutícia; cast. arpillera. Totes serpeleres grosses e cordes grosses d'aver de pes, axí com són d'espart e de palma e de datilers, hon són les esportes del pebre e autres serpeleres grosses d'avers de pes, Reua Perp. a. 1284, p. 376. Primerament grana porgada es la arroua de XXX liures, e dóna la una sarpallera, Cost. Tort. IX, xv, 22. III sarpileres, | archam, doc. a. 1307 (RLR, iv, 380). Per cordes, sarpelleres e palla, doc. a. 1367 (Rubió Docs. Cult. ii, 154). Unam peciam mixtam panni de verni medio per medium fractam pro serpeyera dictorum pannorum, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 15). Unam gerram sine serpayera, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 88). Duas sachas de canamàs per serpelleres, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 184). Tres catifes peloses moriscas en l balo ligades ab corda de spart cubertes ab serpellera de canamàs, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 524). En dos costals ab serpilleres de mijes flaçades de borra blanques, doc. a. 1408 (Anuari IEC, v, 624). Dues gerres olieres sens serpallera, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Hun orinal ab sa serpallera, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 418). Xarpallera, roba grossera de cànem per embolicar, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. pl. Xarxa feta de vencills o de cordes d'espart i lligada a dues perxes, que, transportada per dos homes, serveix per a traginar fems o altres coses lleugeres (Mall.).
    Fon.: ʃəɾpəʎéɾə, səɾpəʎéɾə (or.); ʧaɾpaʎéɾa (val.); səɾpəјéɾəs (mall.). També s'usa molt la forma arpillera, idèntica a la castellana.
    Etim.: incerta, però probablement derivat del llatí sirpĭcŭlu, derivat de scirpus, ‘jonc’ (cf. Corominas DECast, s. v. harpillera).