DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XEC m. (anglicisme)
Document pel qual un posseïdor de diners en un compte bancari mana al banc que pagui a una altra persona tot o una part de l'import del seu dipòsit; cast. cheque.
    Fon.: ʃék (Barc., Palma); ʧék (Val.).
    Etim.: de l'anglès check, mat. sign., a través del cast. cheque.

2. XEC m.
|| 1. Sobirà àrab que governa una regió; cast. jeque. Quant estatge eres d'orgullosos xechs, Ferrà Com. Poes. 34.
|| 2. Gitano (Vic, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: de l'àrab xayẖ, ‘vell’, per conducte del cast. jeque.

3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s'usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.

4. XEC
1. Nom propi d'home, reducció de Francesc (men.); cast. Quico.
|| 2. adj. (f. XECA) Beneitó, curt d'enteniment (men.); cast. lila, tontaina.
    Fon.: ʃə́k (Ciutadella); ʃέ̞k (Maó, Alaior).

5. XEC m.
|| 1. Onomatopeia del cop de dos cossos no gaire fort, i sobretot d'un líquid en caure a gotes damunt un cos. El xech... xech... xech... dels cops de llansa dels armats a l'empedrat, Oller Fig. pais. 183. Allò donava gust, aquell xech xech, Ignor. 34.
|| 2. m. Clatellada o galtada, cop pegat a la cara, al clatell, al cap (Vallès); cast. cachete.

6. XEC (Xech).
Llin. existent a Vilablareix.