Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. xera
veure  2. xera
veure  3. xera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XERA f.
|| 1. Afalagadura, festa; gest o altra demostració d'alegria, d'estimació, de benvolença envers algú (Garrotxa, Plana de Vic, Pallars): cast. halago, agasajo, caricia, arrumaco. «Deixa'm anar a fer quatre xeres a la mare, que està una mica trista». Existeix la variant aixera: Estrenyent-li la mà y fent-li aixeras de bon amich, Oller Bogeria 132.
|| 2. Demostració sorollosa d'alegria; cast. algazara, gresca. «Farem una xera per celebrar el teu èxit». Entre fortes rialles reprenen la faena, fent xera al comentar coses i casos, Moreira Folkl. 225. Nit de gran xera, en la que molta gent surtia al camp, ibid. 318.
|| 3. Menjada festosa, abundant (or.); cast. cuchipanda, comilona. Semblava que complissen un deure, i no pas que fessin una eixera nadalenca, Bertrana Herois 130. Especialment: a) Berenada o menjada festosa, feta al camp (Benassal); cast. jira.
|| 4. Èxit, resultat positiu d'una cosa (Empordà). Fer bona xera: obtenir bon resultat. Fer poca xera: obtenir resultat inferior al que hom es proposava. Tenir una bona xera: es diu especialment de fer una bona pescada, una bona caçada, una replega abundant de caragols, de bolets, etc. (L'Escala). Bona aixera qui vos puga arreplegar, Víct. Cat., Cayres 68. Fer molta xera un vestit o altra cosa: fer molt bon efecte a qui ho veu, produir bona impressió pels colors vius, per la bona presentació (Pont de S.).
|| 5. Flama molt viva, encara que sigui de poca durada (Vall de Ribes, Cerdanya, Berguedà, Garrotxa, Lluçanès, Solsona, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Tremp, Pla d'Urgell, Ll.); cast. llama, gozo, alegrón. Avivades amb xeres de sarments i esporga d'oliver, Serra Calend. folkl. 330. A la vora del foc, amb bones xeres, se va aixugar, Lluís Rec. 59. «Foc d'argelagues, | foc reial; | passada la xera, | res no val» (Les Paüls).
    Refr.

—«Una xera de marit, no dura sinó un xic»: es diu per les mostres d'afecte poc sentides (Alt Empordà, Garrotxa).
    Fon.:
és variable el grau d'obertura de la e. Tenim recollides aquestes pronúncies: ʃéɾə (Plana de Vic), ʃέɾə (Berga), ʧéɾa (Pont de S.), ʧέɾɛ (Organyà).
    Etim.:
del fr. chère, mat. sign. |||| 1 i 3. Aquest mot francès ve del grec i llatí tardà cara; de l'expressió bonne chère, ‘bona cara’, prové el significat || 1, i de faire bonne chère, ‘fer bona acollida a un visitant o comensal’ prové el significat || 3, de ‘bon menjar, menjada festosa’. La idea de ‘cara alegre, alegria’, que presideix ambdós significats, explica el significat || 2, de ‘demostració sorollosa d'alegria’, i el || 4, de ‘bon èxit, bon resultat’. En l'accepció || 5, de ‘flamarada viva encara que curta’, xera havia estat considerat com d'origen desconegut (cf. BDC, xxiv, 76-77, nota); però sembla segur que no es tracta d'un mot d'origen diferent, sinó del mateix mot francès chère, que ha pres en català el sentit de ‘alegria’, i d'aquí el de ‘flama alegre, foc reconfortant’; la dificultat semàntica que es trobava per a aquesta identificació queda resolta si tenim present que una flamarada viva s'anomena en castellà gozo i alegrón, és a dir, amb expressions directament relacionades amb la idea de ‘goig, alegria’.

2. XERA f.
Ocell molt petit, cendrós, que viu d'insectes i fa el niu per les argelagues, brosses, camps de blat, etc. (Gandia, Sanet).—V. xerna.
    Fon.:
ʧéɾa (Gandia); ʧέ̞ɾa (Sanet).

3. XERA
Nom amb què els pastors criden les ovelles, repetint-lo: xera, xera, xera... (Bagà, Berga).
    Fon.:
ʃέɾɛ (Berguedà).
    Etim.:
del fr. chère, ‘estimada’.