DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XERINGAR v. tr.: cast. jeringar.
|| 1. Aplicar l'acció d'una xeringa; fer sortir a pressió el líquid d'una xeringa. Xeringar: Liquorem siphone infundere vel instillare, Lacavalleria Gazoph. Aquell enginyer que xeringava els ceps, Pous Empord. 14.
|| 2. fig. Importunar, molestar; fastiguejar, especialment demanant coses amb insistència o entrebancant els propòsits d'algú. Bo seria que dompués m'anaren eixeringant [sic] la paciència en preguntetes, Rond. de R. Val. 49. No vinga a xeringar la paciència dels vehins, Vilanova Obres, vii, 117. «No em xeringuis més!»«M'han ben xeringat!»
    Fon.: ʃəɾiŋgá (or., bal.); ʧeɾiŋgá (occ.); ʧeɾiŋgáɾ, eјʃeɾiŋgáɾ (val.).
    Var. form.: xiringar (Y quin art és lo xiringar!, Coll. Dames 514).