Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  xerraire
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XERRAIRE
|| 1. adj. Que xerra molt, excessivament o indiscretament; cast. hablador, parlanchín, charlatán. L'home que molt és xarrayre... no se li pot crèdit dar, doc. a. 1623 (Aguiló Dicc.). Estava acostumat a veure'ns alegres com unes pasqües y xerrayres com oriols, Genís Mercè 19.
|| 2. adj. Que parlant manifesta coses que caldria no manifestar, sia per lleugeresa, sia per malícia; cast. picotero, boquirrubio, soplón.
|| 3. m. Ocell de l'espècie Coracias garrula (Fabra Dicc. Gen.).
    Fon.:
ʃəráјɾə (or., bal.); ʧaráјɾe (occ., val.); ʃeráɾie (Bell-lloc); ʃaráɾie (Bellpuig); ʃəráјnə (mall.).
    Intens.:
xerrairet, -eta; xerrairàs, -assa; xerrairot, -ota.