Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure xerrotejar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

XERROTEJAR v. intr.
|| 1. Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses; cast. parlotear. Encoratjada per haver sobtat a sa filla xerrotejant ab el vehŪ, Pons Auca 43, Reia o xerrotejava gaiament, Ruyra Pinya, i, 156.
|| 2. ComenÁar a parlar els infants; cast. gorjearse.
|| 3. Xerrimar, manifestar indiscretament o malŤvolament alguna cosa (Ll.); cast. soplar.
|| 4. Fer els ocells un seguit de crits rapidŪssims que no constitueixen prÚpiament un cant, sinů que imiten en certa manera el parlar humŗ; cast. chirriar. Els pardals, entremaliats, volatejaven, xarrotejant alegrament, Pous Empord. 70.
††††Fon.:
ʃərutəʒŠ (or.); ʧaroteʒŠ (occ.); ʧaruteјʒŠ (Tortosa).
††††Etim.:
intensiu i freqŁentatiu de xerrar.