Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. xic
veure  2. xic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XIC, XICA
|| 1. adj. Petit (I) (Tarr., occ., val.); cast. pequeño, chico. Si fa una sobalma xiqua doc. a. 1409 (BSCC, xv, 88). Per dues balances de pesar florins, una gran e altra xiqua, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Quan les creatures són xiques, comencen a jurar, Sermons SVF, i, 22. Se veu dauant lo leó ab l'infant xich que portaua, Tirant, c. 38. Mostrant-se en cors tan chich, Villena Vita Chr., c. 73. En aquella pocha edat que'ls chichs infants atenyen la primera conexença, Corella Obres 183. Plena és de barataria la pus xiqua, Coll. Dames 363. La sua memòria no sols de les grans, mas encara de les chiques culpes no s'aparta, Cordial 15. Y perque hi posi son peu xich | l'estrep aguanta En Roderich, Oliver Obres, i, 261. Sigues infatigable com l'agulleta xica, Carner Sonets 49.
|| 2. m. i f. Noi, noia; nen, nena (Tarr., occ., val., Pollença); cast. chico, chica; muchacho, muchacha. Com aja yo bolcat lo chich | vos ho diré, Somni J. Joan 590. Dotze camises dels xichs de la casa, doc. a. 1523 (Alós Inv. 38). Chic, o minyó de 7 anys fins a 14, o de 4 fins a 14: Puer, pueritia, Pou Thes. Puer. 164. Chich de mamella: Puer lacteus, ibid. 199.
|| 3. a) Un xic (i dial. Una xica o Unes xiques): un poc, una mica, una petita quantitat o proporció (or., occ.); cast. un poco. Posar-l'as al foch ab un xich d'aygua ros, Flos medic. 191. Somrient un xich, Pons Auca 9. Varen empendre de nou el camí amb un xic més de delit, Massó Croq. 32. Li tremola un xic la veu, Maragall Enllà. Hi tinch ara mateix | una xica de mel a un recó d'armari, Caseponce Man. 111. Espereu-vos unes xiques, que vay a cercar el bací, Girbal Pere Llarch 237.—b) De xic en xic: de mica en mica, de poc en poc (Empordà, Gironès). De xich en xich sa gropada va estendre-se'm davant, M. Vilà (Catalana, i, 237).—c) Xica ni mica: ni poc ni gens (pir-or.). Llops, no cregueu xica ni mica, Bergue Fables.
Xic: llin. existent a Barc., Pedra i Coma, etc. El llinatge Xica existeix a la Parròquia de Ripoll.
    Refr.
—a) «En el pot xic hi ha la bona confitura».—b) «Per xic pilar no cau la casa» (val.).—c) «Qui amb xics se gita, cagat se lleva» (Vinaròs).—d) «Xics i polls, caguen la casa» (val.).—e) «El xic i l'orat diuen la veritat» (Alcoi).—f) «Si no vols que plore el xic, dóna-li confits» (Tortosa).—g) «Xiques i xics, lo diable entremig» (Urgell, Segarra); «Xiques amb xics, lo dimoni va pel mig» (Tortosa); «Xiques i xics la mala ventura al mig» (Vinaròs): es diu per indicar que la convivència de nois i noies és perillosa.—h) «A la casa que Déu els vol bé, dóna les xiques primer»: significa que és avantatjós que els primers fills d'un matrimoni siguin noies, perquè quan són grandetes ajuden més a la casa que els nois.
    Fon.:
ʧík (Tarr., occ., val.); ʃíс (Pollença).
    Intens.:
—a) Augm.: xicàs, xicarro, xicot, xicotàs, xicarrot, xicarràs.—b) Dim.: xiquet, xicó, xicotet, xicolet, xicotiu, xicotico, xiquinyo, xicotinyo, xicoi, xicorrotiu, xicorrotet, xicotingo, xiquingo, xiquiu, xicorrotingo, xicorrotico, xicorrotiquiu, xicorrolet, xicorrotet.
    Etim.:
formació expressiva a base d'un radical ʧikk-, que es troba en espanyol, en basc, en català i en dialectes francesos i italians (cf. Corominas DECast, ii, 41-42).

2. XIC adj. (gal·licisme).
Elegant, adequat a la concepció de l'elegància entre gent refinada; cast. chic. A sa corona, la'm va dur més lujosa y més chich que ets altres aniversaris, Roq. 44.