XIPÒTIL o XIPÒTOL m. Grosser d'enteniment, beneitot, barroer en les feines (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. cipote, rudo. Fon.: ʃipɔ́tiɫ (Lluçanès); ʃipɔ́tuɫ (Plana de Vic). Etim.: incerta; potser del cast. cipote, mat. sign., que sembla venir del llatí cĭppus, ‘rabassa’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.