DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

XOCANT adj.
|| 1. Que produeix estranyesa; que sorprčn vivament; cast. chocante. Aquella diada trista y humida fa més xocant l'alegria renouera y escandalosa, Rosselló Many. 105. Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva serietat inexpressiva, Bertrana Herois 88.
|| 2. Que fa grŕcia pels seus acudits, sortides inesperades, etc.; cast. gracioso, divertido. «M'agrada el Rafel; és molt xocant».
    Fon.: ʃukán (or.); ʧokán (occ.); ʧokánt (val.); ʃokánt (mall.).
    Intens.: xocantet, -eta; xocantot, -ota.
    Etim.: part. pres. de xocar.