DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XOCAR v.
|| 1. intr. Topar una cosa amb una altra; cast. chocar. Elles xoquen enfurismades, Massó Croq. 20. Com un ocell orbat que s'esvera i xoca violentament amb les parets exigües de la gàbia, Barat Diari 128. a) fig. Entrar en lluita una persona, corporació, etc., amb una altra. «No ens aveníem mai d'idees, i a la fi vàrem xocar».
|| 2. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada; cast. chocar. «Em xoca molt que un noi com tu faci aquestes beneitures».
|| 3. Fer gràcia, agradar (or., occ., bal.); cast. agradar, gustar, hacer gracia. «Quina comèdia més bona! M'ha xocat molt». «L'oli de bacallà no me xoca gens». «La paella me xoca molt». Aquell gris fosc... no acabava de xocar-li prou, entristia un xic el meridional, Oller Febre, ii, 128. Es fadrins patixen per al sine... ¿A vosté no li xoca el sine?, Cañís 101.
    Fon.: ʃuká (or., men., eiv.); ʧoká (occ.); ʧokáɾ (val.); ʃoká (mall.). En les accepcions || || 2 i 3, a Mallorca i Menorca predomina la pronúncia amb ʧ africada, i fins i tot amb una ə inicial, de manera que es pronuncia ʧuká o əʧuká o əʧoká, cosa que sembla indici segur que el mot xocar, almenys en aquests usos secundaris, és un castellanisme, car altrament es pronunciaria normalment amb ʃ fricativa.
    Etim.: onomatopeia de la topada de dos cossos.