DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XOLLA f.
|| 1. Tosa, acció de xollar (Pallars, Tremp, Tortosa); cast. esquileo. Quan a un noi li han tallat els cabells, els companys li donen cops al cap dient-li: «Paga la xolla!» (Tortosa). a) Anar en xolla: anar amb el cap descobert (Elx).
|| 2. Closca del cap (val.); cast. cholla.
|| 3. El cap com a centre de l'enteniment (en llenguatge familiar) (val.); cast. cachola, sesera. «S'ha posat a la xolla que vol ser aviador». Posar-s'ho dins sa xolla: ficar-s'ho dins el cap o en la imaginació (Ferrer Dicc.).
|| 4. Seny, enteniment (Empordà, Tortosa, País Valencià); cast. seso. «Aquesta dona no té gens de xoia» (Llofriu). «Que poca xolla tens, xiqueta!» (val.).
    Fon.: ʃóјə (Empordà); ʧóʎa (Tortosa, Maestrat, Val.).
    Etim.: incerta; en l'accepció || 1 és derivat postverbal de xollar; les altres accepcions poden ser aplicacions secundàries de la primera, per haver-se passat de la idea de ‘acció de pelar’ a ‘la part del cap que hom pela’ i després a ‘contingut del cap’; però no és segur que el significat || 1 hagi originat els altres.

2. XOLLA f.
Varietat de presseguer (Voc. Tecn. Agr.). El diccionari Aguiló, vii, 302, porta les formes xolla i solla, definint-les així: «Casta, mena, parlant dels préssecs; cada collita de cada casta de préssecs. Ja ha passat la solla dels morruts» (Pla del Llobregat).