Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  xollar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XOLLAR v. tr.
|| 1. Tondre; tallar arran el pèl o la llana (or., occ.); cast. esquilar, trasquilar. Samsó que alguna Dàlila ha xollat, Canigó vii. En lluna nova se xollen los presumits, perquè el crenxando surt més espès, Moreira Folkl. 151. Testa quadrada i xollada al zero, Santamaria Vida 166. Que em xollin!: exclamació a manera de jurament per assegurar la veritat d'allò que s'afirma.
|| 2. Tallar la malesa sense arrancar les soques (Tortosa); cast. desbrozar.
|| 3. Espampolar, treure els pàmpols dels ceps (Camp de Tarr.).
|| 4. Blat xollat: blat que no té aresta (Ribagorça); cast. trigo mocho.
|| 5. fig. Enganyar, fer creure allò que no és (or., occ.); cast. engatusar.
    Fon.:
ʃuʎá (Conflent, Cerdanya, Cardona, Solsona, Barc., Penedès); ʃuјá (Gir., Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès); ʧuʎá (Alòs, Camp de Tarr.); ʧoʎá (Pallars, Ribagorça, La Llitera, Urgell, Fraga, Ll., Terra Alta, Ribera d'Ebre); ə́ʃuʎá (St. Vicenç dels Horts).
    Sinòn.:
pelar, tondre.
    Etim.:
sembla acceptable la proposada per Rohlfs (ZRPh, xlviii, 123): una forma llatina *subiliare, derivada de ilia, ‘illada’, que hauria significat ‘tondre la part de darrera dels animals de llana’; Corominas DECast, ii, 79, admet aquest origen modificant lleugerament el mot llatí, que considera que devia ser *ex-subiliare.