DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. XOP m.
Pollancre, arbre de l'espècie Populus nigra (Fraga, Urgell, Balaguer, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. chopo. Pòpul, chop, àlber... qui fruit no fan, Spill 6167. El xop més vell de la pollancreda es morí, Espriu Lab. 167. a) També s'anomena xop l'espècie Populus pyramidalis (Anoia, Conca de Barberà, ap. Masclans Pl. 211), i xop blanc la Populus alba (val.). V. poll, art. 3.
Fon.: ʧóp (occ., Tarr., val.).
Sinòn.: poll, pollancre, àlber negre.
Etim.: del cast. chopo, mat. sign., que ve d'una forma llatina vulgar *cloppus, deformació de pōpŭlus, mat. sign.
2. XOP m.
Got de cervesa; cast. (alemany) bock. Amb un colze sobre la taula i un xop al meu davant, Ruyra E-Ch 40.
Etim.: de l'alemany Schoppen, mat. sign.
3. XOP
|| 1. adj. (f. XOPA) Molt mullat (or., bal.); cast. calado, empapado, hecho una sopa. Les ovelles ben xopes y allanguides, Rosselló Many. 114. Al llampec del xop tallant un dia | rodolaven les testes, Alomar Columna 225. Els guardes estaven xops fins al moll de l'os, Víct. Cat., Ombr. 27. Si algú gosa sortir de l'aixopluc queda xop en un moment, Villangómez Any 66.
|| 2. Cosa molt mullada; gran mullena, remullament total (or., bal.); cast. mojadura, remojón, caladura. «Estic moll com un xop»: estic tot mullat (Barc., Vallès). Posar xops d'aiguardent: aplicar pedaços abeurats d'aiguardent a una part del cos malalta (Camp de Tarr.). Agafar un xop: prendre una gran mullena, mullar-se completament (mall., men.). Dur un bon xop: estar molt mullat.
Fon.: ʃóp (or., bal.).
Etim.: probablement derivat postverbal de xopar.
XÒP m.
Soroll d'un cos blan en topar amb un de dur (val.). a) fig. Fer xòp: enfonsar-se, fer ull, arruinar-se (Alcoi). «La fàbrica d'Antoni ha fet xòp».
Fon.: ʧɔ̞́p (val.).