DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XOPAR v. tr.
|| 1. Mullar intensament una cosa, fins a deixar-la penetrada del líquid; cast. mojar, empapar. Posant-vos an el cap y an els peus una esponja xopada ab vinagre, Agustí Secr. 193. Fregant la sola de l'orla amb una capçana que xopava de tant en tant en una galleda, Ruyra Pinya, ii, 43. La mania de xopar, l'engrescament per una neula que es desfà en la mullena, Carner Bonh. 38.
|| 2. Mullar amb un drap o altra cosa penetrada d'un líquid; cast. chapotear. Laia, xopa'm els polsos, que em bullen, Pons Com an. 99.
    Fon.: ʃupá (or., men., eiv.); ʧopá (occ.); ʧopáɾ (val.); ʃopá (mall.).
    Etim.: segons Coromines (RFH, vi, 225), del llatí vg. *ex-suppare, derivat de suppa, ‘sopa’; també podria ser una formació onomatopeica damunt el soroll xòp d'una cosa en mullar-se o remoure's dins un líquid.

2. XOPAR v. intr.
Glapir, lladrar amb crits secs, com trencats, els gossos quan assenyalen un conill (Gandesa); cast. latir.
    Fon.: ʧopá (Gandesa).
    Etim.: onomatopeia del dit crit dels gossos.