DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XUCLA (i ant. sucla). f.
Peix de diverses espècies del gènere Maena, i principalment la Maena vulgaris, que té de 15 a 20 cm. de llarg i és de color gris de plom amb cinc o sis faixes longitudinals poc visibles i una taca negra sota les línies laterals (Empordà, Costa de Llevant, Costa de Ponent, País Valencià, Balears); cast. mena. Sucles blanques..., Sucles negres, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367). Liura de bogues jarret bogua raueyl xucles jerles, X drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. I, ap. xxix). La liura carnicera de verats, de sucles negres, de lagostins, doc. a. 1370 (BABL, xii, 148).Aquesta espècie té els noms més concrets de xucla vera (Tarr.) i xucla d'hivern (Men.). L'espècie Maena Osbeckii, de color blau verdós amb taques de blau clar, és anomenada xucla guindana a Tarragona. A Barcelona hi ha el nom de xucla blanca, que s'aplica a l'espècie Smaris chryselis.
    Fon.: ʃúklə (or., bal.); ʧúkla (val.).

2. XUCLA f.
|| 1. Acció de xuclar. Es diu principalment en plural, en la locució anar de xucles: beure massa suc alcohòlic (Pollença).
|| 2. Sonador de trompa (Val. i Mall., segons Aguiló Dicc.).
|| 3. Xocolata (en l'argot dels malfactors): cf. Vallmitjana Crimin. 66.
    Etim.: derivat postverbal de xuclar.

XUCLÀ
Llin. existent a Cantallops, Castelló d'Empúries, Celrà, La Bisbal, Madremanya, Orís, Portbou, St. Hilari SC, Vilasacra, Artés, Balenyà, Barc., Gualba, Masies de Voltregà, Monistroll de Montserrat, etc.
    Etim.: variant dialectal de joglar.